En l'última dècada, les Policies Locals dels municipis més petits de Catalunya s'han convertit en "comissaries de pas". I és que avui, la figura de l'agent interí, concebuda per cobrir vacants puntuals, s'ha transformat en una eina estructural que permet als ajuntaments estalviar costos.
Sota l'aparença de "reforçar" la seguretat als carrers, molts governs municipals incorporen persones sense la formació mínima necessària, cosa que en la pràctica suposa, segons fonts del sector, patrulles minvades i serveis policials que queden blocats davant de qualsevol intervenció de risc.
L'interí: l'esglaó feble
Per començar, la diferència entre un funcionari de carrera i un interí no és només el sou. Segons fonts policials consultades per aquest article, el funcionari té una plaça en propietat que li atorga una certa independència --encara que no completa-- "davant dels capricis del polític de torn". L'interí, en canvi, depèn de la renovació del seu contracte.
Agents de la Policia Local a la graduació de l'ISPC juntament amb la consellera, Núria Parlon
A Sant Fost de Campcentelles, per exemple, testimonis interns denuncien que es fa un "mal ús de la Llei" per evitar treure places en propietat. "Als interins se'ls pot coaccionar més fàcilment; sota l'amenaça de 'la porta és molt gran', se'ls obliga a treballar 14 dies seguits canviant torns indiscriminadament", expliquen fonts del cos.
Aquesta pressió ha provocat una rotació insostenible: 25 agents han passat pel municipi en pocs anys només per marxar tan bon punt aconsegueixen plaça en una localitat veïna amb millors condicions.
Un obstacle per a l'eficàcia policial
Des de Montgat, un altre municipi que sol convocar places d'interins per a la seva Policia Local, veus internes denuncien que aquest sistema crea una "policia d'aparador". "Es contracta gent perquè es vegi l'uniforme al carrer, però a l'hora d'actuar, estan lligats de mans i peus", expliquen fonts del sector.
Aquesta manca de formació comporta que l'interí no pugui realitzar funcions que impliquin l'ús de la força o la instrucció de diligències complexes. El resultat és un retard sistemàtic en els serveis: qualsevol actuació que requereixi autoritat plena ha d'esperar l'arribada d'una unitat amb agents de carrera, duplicant el temps de resposta i malbaratant recursos públics.
El "policia d'estiu" i la manca d'arma
Un altre dels aspectes més controvertits d'aquest model és la incorporació d'agents que veuen la plaça com una feina ocasional o de temporada. En les borses de treball, com la oberta recentment a Gavà, és habitual que s'acceptin aspirants que no han passat per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).
En no ser funcionaris de carrera ni haver superat el curs de formació bàsica, aquests agents no poden portar arma reglamentària. Aquesta limitació no és només administrativa, sinó operativa: en una intervenció real, l'agent de carrera que patrulla amb un interí es troba, de facto, sol.
Policies graduats a l'ISPC el 2025
Luny de ser un suport, l'interí pot arribar a entorbir el servei, ja que l'agent armat ha de vetllar per la seva pròpia seguretat, per la del ciutadà i, a més, per la d'un company que manca de mitjans de defensa i de la instrucció tàctica necessària.
Montornès, un altre exemple
La implicació que un torn policial depengui d'agents interins pot portar greus conseqüències. Montornès del Vallès n'és un clar exemple. La nit del 25 de juliol de 2025 només hi havia una patrulla disponible per a tot el municipi formada per un agent encara en pràctiques --no graduat de l'ISPC-- i una interina. Un altre interí, sense arma, es trobava a la comissaria atenent trucades des de la sala.
Aquell dia, un jove armat amb un ganivet va accedir a les dependències policials i va atacar l'agent interí que es trobava sol i sense possibilitat real de defensar-se. El desenllaç va ser fatal: l'agent en pràctiques no va tenir altra opció i va disparar mortalment a l'agressor, ja que havia vist com els seus dos companys van estar a punt de perdre la vida a mans de l'atacant per no disposar d'eines ni recursos per gestionar la situació.
El silenci dels alcaldes davant el model "low cost"
Tot i que alcaldesses metropolitanes com Lluïsa Moret (Sant Boi) han reclamat més agilitat en les contractacions per evitar el buit de les jubilacions, el model d'interinitat continua sent el "pegat" favorit pel seu baix cost. Per a un ajuntament, un interí és un treballador més barat i menys exigent que un funcionari de carrera que coneix els seus drets i les limitacions de la llei.
Tanmateix, la realitat és que Catalunya està omplint els seus municipis d'agents que estan "de pas", molts dels quals abandonen el lloc tan bon punt acaba la campanya o troben una feina menys arriscada.
La "igualtat" salarial
En alguns municipis, l'interí pot arribar a cobrar el mateix sou base que un funcionari de carrera. Això sí, els ajuntaments solen estalviar en els complements de destí i de formació, que els interins no arriben a consolidar.
Mentre un agent de carrera en municipis de l'àrea metropolitana pot veure incrementat el seu salari per antiguitat i especialització, l'interí es queda estancat a la base de l'escala salarial.
Promoció d'agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Però això desmotiva encara més aquells agents que ja estan descontents amb les seves condicions salarials i laborals. Per a un agent que assumeix el mateix risc físic al carrer després d'haver-se format, trobar-se amb una nòmina que amb prou feines arriba als 1.800 euros bruts és un factor determinant.
L'estalvi de la "no formació"
El resultat d'aquest model és una "seguretat de cartró pedra". Apostant per la interinitat estructural, els ajuntaments no només estalvien costos a curt termini, sinó que creen una guàrdia pretoriana d'agents submisos, sense formació tècnica i legalment desarmats.
Mentre es presumeix d'augmentar la presència policial als carrers, la realitat és que l'agent de carrera es queda sol davant el perill, patrullant amb acompanyants que, en el millor dels casos, només poden observar i avisar.