El mercat immobiliari barceloní assisteix a una nova febre de rendibilitat: el coliving. En només cinc anys, el nombre d'habitacions gestionades per empreses sota aquest model s'ha multiplicat per deu a la capital catalana, passant d'unes 175 el 2020 a superar les 1.700 en l'actualitat, segons ha apuntat RAC1.
Aquesta explosió d'aquest tipus de lloguer d'habitatges, denuncien des de diverses associacions i col·lectius, comporta preus desorbitats i greus dubtes sobre la seva legalitat.
Llogar una d'aquestes habitacions a Barcelona costa avui una mitjana de 1.135 euros al mes durant el tercer trimestre de 2025, un augment de l'1,74% en comparació amb el mateix període de l'any anterior.
El model de negoci és altament lucratiu per als inversors, la injecció de capital dels quals en aquest sector ha crescut un 172% l'últim any.
Bloc de coliving al carrer Sant Agustí, 14, de la Vila de Gràcia
L'estratègia és senzilla: empreses o fons adquireixen pisos grans o edificis sencers i els fragmenten en sis, vuit o fins a deu habitacions, reduint al mínim les zones comunes per maximitzar el benefici, operant a la pràctica més com a negocis hotelers que com a pisos compartits tradicionals.
Esquivar els topalls al lloguer
El ràpid creixement del coliving ha encès les alarmes dels experts en habitatge, que adverteixen d'una possible vulneració de la normativa urbanística i de la llei de contenció de rendes.
Per sortejar aquesta barrera, les empreses recorren a tàctiques que freguen el frau de llei.
La trampa per sortejar la normativa rau en la pròpia redacció dels contractes. L'estratègia d'aquestes empreses consisteix a fixar un lloguer base que aparentment compleix amb la legalitat —per exemple, d'uns 300 euros—, al qual posteriorment s'hi sumen una sèrie d'extres' obligatoris en forma de recàrrecs abusius per subministraments, manteniment o suposades activitats comunitàries que poques vegades arriben a realitzar-se.
Imatge de l'interior d'un coliving a Barcelona
A aquesta enginyeria de preus s'hi afegeixen, a més, penalitzacions desproporcionades, donant-se situacions en què s'arriba a cobrar fins a 600 euros addicionals simplement pel fet que la parella de l'inquilí es quedi a dormir.
D'aquesta manera, una habitació que sobre el paper respecta el topall legal acaba costant més de 1.000 euros al mes en la pràctica.
El perfil de qui acaba en aquestes habitacions sol ser molt específic: el 60% són estrangers (professionals o estudiants) que aterren en un mercat amb poques alternatives. A nivell nacional, el fenomen suma ja 20.000 habitacions, concentrades en un 75% entre Madrid i Barcelona.
Desnonaments i multes
Les conseqüències d'aquest polèmic model ja han començat a traduir-se en sancions, com demostra el recent cas del fons inversor New Amsterdam Developers (NAD) —el mateix que amenaça els veïns de la Casa de la Papallona—, multat per l'Ajuntament de Barcelona amb més de 20.000 euros.
Després d'adquirir una finca a la Vila de Gràcia a finals de 2023, l'empresa es va negar a renovar els contractes dels veïns i va fer obres sense llicència per dividir els pisos, aconseguint llogar les habitacions per fins a 940 euros i triplicant així els seus beneficis.
Davant d'aquestes pràctiques especulatives, el consistori ha aplicat aquesta primera sanció per incompliment de la legalitat urbanística i ja treballa amb la Generalitat per ampliar el cos d'inspectors, amb l'objectiu d'aplicar amb més rigor la nova regulació dels lloguers de temporada i frenar aquest tipus de pràctiques.