L'absentisme laboral en el si de la Guàrdia Urbana està en auge. I la situació preocupa en el si de l'Ajuntament. El consistori barceloní ha elaborat un informe en què es mostra com ha anat creixent el nombre d'agents de baixa que no acudeixen als seus llocs de treball per qüestions mèdiques. Aquesta anàlisi va acompanyada d'un pla per combatre la situació.
Les dades, si ja eren altes en anys anteriors, sembla que encara creixen més de cara al 2025. De sobre un 12,45% el 2023, es va ascendir a un 12,70% de percentatge mitjà d'absentisme el 2024. El 2025, l'índex es dispara fins a una mitjana d'un 14,25% de forma provisional.
Cal destacar que l'informe contempla només els nou primers mesos de l'exercici passat. A l'espera de recollir aquestes dades, la tendència és que en l'últim trimestre, sobretot al desembre, es dona un pic d'absentisme. Previsiblement, caldria contemplar que la xifra augmentarà, tal com mostra la comparativa amb els tres anys anteriors.
Pics d'absentisme
Les dades municipals revelen que hi ha dos moments anuals en què es produeixen aquests pics: entre juliol i agost, d'una banda, i entre desembre i gener, de l'altra. Aquestes dues franges es corresponen, alhora, amb els moments en què més serveis extraordinaris es realitzen.
No és l'única relació establerta, aquests repunts també vénen acompanyats d'augments de la mitjana de despesa en serveis extraordinaris. Així doncs, si la mitjana d'absentisme entre 2022 i 2025 al mes d'agost arriba al 15%, la despesa en serveis extraordinari supera els 1,8 milions.
Agents de la Guàrdia Urbana a la Rambla
En el cas de la mitjana dels mesos de desembre entre 2022 i 2024 --falten les dades de 2025-- l'índex d'absentisme arriba al 16% i la despesa en serveis extraordinaris supera els 1,2 milions d'euros.
"És important destacar que el cost dels serveis extraordinaris va ser de 8,6 milions d'euros el 2022, 11 milions el 2023 i 2024 i de 10,3 milions el 2025, tenint present que d'aquest últim no està inclòs el mes de desembre", desgrana a l'informe l'Executiu local.
Sigui com sigui, el consistori considera provada una relació directa entre l'absentisme amb el nombre de serveis extraordinaris i l'augment de la despesa en aquests.
Mesures municipals
En aquest context, el consistori ha articulat un paquet de mesures orientades a no només frenar, sinó també disminuir l'absentisme en el si de la Guàrdia Urbana, però també en els treballadors del Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament (SPCPEIS). Es tracta d'un sector amb un índex d'absentisme entre 2022 i 2025 que s'ha mantingut oscil·lant entre el 6 i el 8%, amb una mitjana del 7,42%.
Aquestes mesures van orientades, amb caràcter general per a la gran majoria de treballadors municipals, a la reducció de la jornada setmanal a les 35 hores i a garantir el dret a la desconnexió digital.
Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona en una imatge d'arxiu
També --i vista la correlació entre absentisme, despesa i serveis extraordinaris-- el consistori barceloní implantarà un complement retributiu de productivitat. Es busca així seduir la plantilla, mitjançant un incentiu econòmic, "per millorar la presència i compromís dels empleats", detalla l'informe.
Així mateix, per al dia a dia, s'implantarà un sistema de registre horari "que permeti millorar la gestió del temps mitjançant una planificació més eficient" de temps, personal, recursos i necessitats. A més, busca promoure la transparència entre l'administració i els seus treballadors.
Mesures específiques
A més, concretament per als empleats de l'SPCPEIS i la Guàrdia Urbana, es contempla una revisió dels torns amb l'objectiu de millorar la planificació operativa, equilibrar la càrrega de treball i, en síntesi, reduir l'estrès i la fatiga. En la mateixa línia, s'afegirà un sistema de calendarització anticipada i ordenada de les vacances.
La Guàrdia Urbana durant l'operatiu de Nadal en oci nocturn
De nou, comptaran amb un complement especial per festivitat anual variable, és a dir, una retribució i es revisarà també la segona activitat, és a dir, buscar un encaix amb noves funcions en aquells treballadors que, per circumstàncies diverses, no puguin exercir certes tasques.
Seria un cas, per exemple, adaptar un lloc de treball més enfocat a tasques administratives a un agent que per qüestions mèdiques no pogués patrullar i que volgués seguir en actiu dins del cos, evitant baixes innecessàries, solucionables amb un canvi de les seves funcions.