La solidaritat internacional redobla el seu pols contra el bloqueig de la Franja de Gaza. L'organització Global Sumud Flotilla (GSF) ha anunciat el llançament d'una nova i ambiciosa intervenció humanitària prevista per al pròxim 29 de març.
A diferència d'iniciatives anteriors, aquesta operació planteja una estratègia híbrida i simultània: una flotilla marítima que salparà des de ports de Barcelona, Itàlia i Tunísia, coordinada amb una gran caravana terrestre que travessarà el nord d'Àfrica.
Així s'ha anunciat aquest dijous en una roda de premsa a la Fundació Nelson Mandela a Johannesburg (Sud-àfrica), en què els organitzadors han descrit la missió com "un acte de resistència civil global sense precedents, mobilitzat en resposta al fracàs catastròfic de governs i institucions internacionals per aturar el genocidi en curs", informen en un comunicat.
Barcelona acomiada la primera Global Sumud Flotilla rumb a Gaza en una acció humanitària històrica
L'organització descriu la missió com un rebuig directe a les recents propostes de reconstruir Gaza "sense sobirania palestina i sense rendició de comptes".
Segons els portaveus de la GSF, la missió mobilitzarà milers de participants de més de 100 països, elevant el perfil de l'activisme tradicional a una operació logística de gran escala.
De la protesta simbòlica a la intervenció material
Un dels punts clau que diferencia la Global Sumud d'iniciatives anteriors és la composició dels seus integrants. L'organització ha fet una crida explícita a gremis tècnics, confirmant que als vaixells i combois viatjaran brigades de professionals de la salut, educadors, enginyers i equips de reconstrucció, a més d'un cos d'observadors legals internacionals.
L'objectiu declarat és doble i pragmàtic. D'una banda, oferir assistència humanitària directa —aliments, medicines i material de construcció— a una població ofegada pel col·lapse del sistema sanitari i la destrucció d'infraestructures bàsiques. De l'altra, documentar sobre el terreny possibles vulneracions del dret internacional i actuar com a escuts humans 'de facto' per intentar protegir la població civil.
L'ombra de la intercepció de la tardor de 2025
L'anunci d'aquesta nova flotilla arriba en un moment de màxima tensió política i emocional a Catalunya, produint-se tot just uns mesos després del darrer intent fallit de trencar el setge marítim. A la tardor de 2025, una expedició similar va sortir del port de Barcelona en una missió d'alt perfil mediàtic que va acabar abruptament en aigües internacionals.
Embarcacions de la flotilla a Barcelona
Aquell episodi segueix molt present en la memòria col·lectiva dels moviments socials barcelonins. L'Armada d'Israel va interceptar els vaixells quan es trobaven a unes 70 milles de la costa de Gaza, executant un abordatge militar que va acabar amb la detenció de tota la tripulació i el passatge. En aquella nau viatjava una destacada delegació institucional catalana, encapçalada per l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el regidor d'Esquerra Republicana, Jordi Coronas.
Les imatges de la intercepció i el posterior trasllat forçós dels activistes al port israelià d'Ashdod van provocar una tempesta diplomàtica. Colau, Coronas i la resta de la delegació van ser sotmesos a processos judicials exprés, retinguts durant dies i incomunicats parcialment abans de ser finalment deportats. La seva detenció va generar una onada de protestes a la capital catalana, amb milers de persones que durant dies es van mobilitzar per demanar la seva alliberació i com a protesta.
Barcelona, port de resistència
L'elecció de Barcelona com un dels ports de sortida no és casual. La ciutat s'ha consolidat en la darrera dècada com un hub europeu de solidaritat amb Palestina, amb un teixit associatiu capaç d'organitzar la complexa logística que requereix una operació d'aquestes característiques.
Mentre s'ultimen els preparatius per al 29 de març, les mirades es dirigeixen ara a les autoritats israelianes i als governs europeus, davant el dubte de si permetran el pas d'aquesta marea humana o si el Mediterrani tornarà a ser escenari d'una confrontació diplomàtica i militar.