Futbol, amics i marihuana. Podria ser la imatge ideal d'un jove gaudint de la seva etapa vital a qualsevol lloc del món. Però és la imatge que cada cop més presos de tot Catalunya difonen a través de xarxes socials com TikTok.
Lluny queda el concepte de la presó com un complex blindat en què introduir un telèfon mòbil o drogues podia comportar greus conseqüències als interns. Avui, la realitat que mostren les xarxes socials apunta a un sistema desbordat, en què qui no té un dispositiu electrònic sembla haver-se quedat endarrere.
Presó de Quatre Camins, una de les presons catalanes on s'han produït més agressions / GOOGLE MAPS
La presó des de TikTok
Un d'aquests joves presos no ha tingut cap mena de pudor en mostrar a través de TikTok el seu dia a dia al centre penitenciari Quatre Camins, a la província de Barcelona. Condemnat i d'origen algerià, el pres acumula desenes de vídeos gravats des de l'interior de la presó, segons ha pogut constatar Metrópoli.
En els seus vídeos ensenya l'interior de la cel·la, decorada amb equipació esportiva --samarretes, pantalons, polos-- de la selecció nacional d'Algèria. A les parets i sobre el llit també s'hi amunteguen peces de roba i bosses de marques com Prada, Lacoste o Adidas, una imatge allunyada de la imatge tradicional de l'entorn penitenciari.
Futbol i marihuana
Les gravacions mostren també l'eufòria dels interns durant els partits de futbol, que segueixen sense problemes des de les seves cel·les gràcies a la televisió. Una pràctica habitual als centres penitenciaris catalans.
Més preocupant resulta la presència de drogues. En diversos vídeos, grups d'amics --que ja apareixien junts a les xarxes socials abans i després del seu pas per presó-- apareixen fent servir marihuana sense amagar-se, posant davant la càmera a patis i passadissos.
Presos a Quatre Camins posant al pati
Les imatges solen anar acompanyades de textos en àrab en què reclamen la llibertat, juntament amb emoticones de cadenes trencades i coloms blancs.
Televisió a la cel·la: una pràctica habitual
Més enllà del perfil concret al qual Metrópoli ha tingut accés, el cas ha reobert el debat sobre l'entrada massiva de mòbils als centres penitenciaris i la manca d'eines legals per combatre-ho.
Des del sindicat FEPOL-SICAP aclareixen que la presència d'una televisió a la cel·la no constitueix cap irregularitat.
Segons expliquen fonts sindicals, pràcticament el 99% dels interns disposa de televisor, que es pot adquirir a l'economat del centre o facilitar-se per la pròpia administració en cas de no disposar de recursos. Només en situacions d'aïllament es retira aquest tipus de dispositius.
El veritable problema: mòbils i xarxes socials
El que sí que resulta prohibit i preocupant, segons els funcionaris, és la proliferació de telèfons mòbils dins de les presons. “Al principi entraven mòbils molt petits, comprats per 20 o 25 euros a internet. Ara ja s'estan colant smartphones”, adverteixen des de FEPOL-SICAP.
Aquests dispositius permeten als interns gravar vídeos, consumir drogues davant la càmera, comunicar-se lliurement amb l'exterior i difondre contingut a les xarxes socials. Una situació que, lluny de ser puntual, estaria àmpliament estesa als centres penitenciaris.
Què diu Justícia: controls i registres
Preguntats al respecte, des del Departament de Justícia defensen que existeixen protocols per prevenir l'entrada i l'ús de telèfons mòbils.
Segons han explicat en declaracions a Metrópoli, el Reglament Penitenciari estableix mesures de seguretat interior com l'observació dels interns, recomptes, registres i requises tant de persones com de cel·les i dependències comunes.
En concret, l'article 68 del Reglament Penitenciari preveu registres de roba, pertinences i espais, així com escorcolls personals.
Instruccions internes
El Departament apunta que en casos concrets i justificats per raons de seguretat, i sempre amb autorització del cap de serveis, també es contempla l'escorcoll amb despullament integral quan hi hagi indicis que l'intern pot amagar objectes perillosos o substàncies prohibides.
Així mateix, la Generalitat recorda que existeixen instruccions internes que desenvolupen aquesta normativa, com la Instrucció 2/2010, que regula els objectes autoritzats, o la Circular 1/2008, sobre escorcolls i aplicació de mitjans de control, inclosos els practicats a persones autoritzades a comunicar amb els interns.
Tanmateix, l'aparició reiterada de mòbils i drogues en vídeos gravats des de l'interior de les presons qüestiona l'eficàcia real d'aquests mecanismes de control.
Com entren els mòbils a la presó
Els sindicats penitenciaris insisteixen que les presons no són espais hermètics. Els telèfons mòbils accedeixen als centres a través de permisos penitenciaris, sortides programades, familiars durant les visites o fins i tot mitjançant introducció corporal.
“És molt fàcil que entri de tot”, resumeixen des de FEPOL-SICAP, que també alerta de l'ús de drons per introduir paquets amb mòbils i droga, especialment en centres com Brians.
Interior de la presó de Mas d'Enric / EUROPA PRESS
Sancions mínimes i normativa obsoleta
Justícia sosté que la possessió d'un telèfon mòbil està tipificada com a falta greu. El Reglament Penitenciari considera infracció greu introduir, treure o posseir a la presó objectes prohibits per les normes de règim interior.
Les sancions previstes inclouen aïllament a la cel·la entre setmana durant cinc dies o més, la privació de permisos de sortida per un màxim de dos mesos, la limitació de les comunicacions orals durant un mes o la retirada de passejos i activitats recreatives comunes.
No obstant això, els funcionaris denuncien que aquestes sancions resulten clarament insuficients i poc dissuasives. “El risc de ficar un mòbil és mínim: un part i poca cosa més. Els és igual”, lamenten des de FEPOL-SICAP.
Una normativa estatal sense actualització a la vista
El Departament de Justícia subratlla que el règim disciplinari vigent depèn de l'Estat. La normativa està regulada pel Reial Decret 1201/1981, per la qual cosa qualsevol modificació no entra dins de les competències de la Generalitat.
Per aquest motiu, asseguren que no es preveu cap actualització normativa, tot i que el marc legal actual es va dissenyar en una època en què els telèfons mòbils no existien.
L'aposta de futur: inhibidors de telefonia
Com a única mesura de futur, Justícia preveu desplegar entre 2026 i 2028, dins del nou Pla Integral Penitenciari, sistemes d'inhibició de telefonia mòbil a les presons catalanes.
Aquests sistemes bloquejaran el senyal de cobertura i neutralitzaran les funcionalitats dels dispositius no autoritzats. La inhibició afectarà tots els terminals del centre, amb l'única excepció dels dispositius dels càrrecs directius.
Fins llavors, els sindicats adverteixen que la imatge que es projecta des de les presons --amb interns gravant vídeos, consumint drogues i difonent la seva vida rere els murs-- continuarà evidenciant un problema estructural.
Un problema estructural
El cas d'aquest intern de Quatre Camins no seria aïllat, sinó l'aparador públic d'una realitat coneguda des de fa anys pels treballadors penitenciaris.
L'accés a mòbils dins de la presó suposa, segons alerten, un risc per a la seguretat, facilita activitats il·lícites i deixa en evidència la manca d'adaptació del sistema penitenciari a les noves tecnologies.
Des dels sindicats reclamen una reforma urgent del règim disciplinari, més control d'accessos i mitjans suficients per evitar que les presons es converteixin en espais des d'on s'opera amb total impunitat cap a l'exterior.