La pacificació dels carrers i la restricció del trànsit motoritzat tenen un impacte directe i mesurable en la contaminació acústica.
Un recent estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que la implantació d'eixos verds a l'entorn urbà aconsegueix rebaixar significativament els nivells de soroll ambiental, registrant una disminució mitjana de 3,1 decibels (dB).
La investigació, liderada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), ha estat publicada a la revista científica 'Cities & Health' i pren com a referència el model urbanístic aplicat a la capital catalana.
L'Eixample com a laboratori acústic
Per obtenir aquestes conclusions, els investigadors van analitzar les dades recollides per set estacions acústiques permanents ubicades al cèntric districte barceloní de l'Eixample.
Un tram de l'eix verd del carrer de Consell de Cent
L'estudi va comparar de manera exhaustiva els registres obtinguts el 2022, abans de l'inici de les obres, amb els de l'any 2023, un cop estrenats els nous eixos verds de la ciutat.
Els patrons detectats revelen que la caiguda del soroll és més pronunciada durant l'horari diürn que a la nit, i es percep amb més intensitat els dies feiners enfront dels caps de setmana.
Així mateix, el major alleujament acústic es va documentar a les noves places formades a la intersecció de dos carrers pacificats, en quedar especialment aïllades del trànsit de pas.
Límits de l'OMS
Malgrat els beneficis evidents d'aquesta transformació urbana, l'estudi aporta una dosi de realisme sobre la qualitat ambiental general de la metròpoli.
Els nivells de soroll registrats després de la intervenció continuen superant els valors màxims recomanats per les autoritats sanitàries internacionals.
Un eix verd en una imatge d'arxiu
Tant l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la Unió Europea estableixen que els llindars saludables i aconsellables per al soroll ambiental a les ciutats s'haurien de situar entorn dels 53 i 55 decibels, una meta que encara queda lluny a les zones analitzades.
Desmuntant el mite del "soroll vianant"
Un dels grans debats veïnals i polítics previs a la pacificació d'aquestes artèries era la por que la proliferació d'àrees de descans, l'oci i el tràfec de vianants acabessin generant més molèsties que els mateixos cotxes.
Tanmateix, Samuel Nel·lo Deakin, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi, ha esvaït aquests dubtes.
Segons l'expert, les dades empíriques recollides demostren que la preocupació que el soroll generat per l'activitat vianant pugui arribar a ser més gran que el del trànsit motoritzat "no sembla estar justificada", almenys en les ubicacions que han format part d'aquesta monitorització