Aliança entre el Gremi de Restauració de Barcelona i el sindicat UGT contra la cadena de macropastisseries-cafeteries 365. Ambdues entitats duran a terme accions judicials complementàries per posar fre a un sector atacat pel front laboral i el de la normativa municipal.
El gremi ha anunciat en declaracions que se sumarà al conflicte laboral que el sindicat manté després de l'última actualització del conveni col·lectiu de l'hostaleria, que precisament va acordar fer-se extensiu a tots els dependents d'aquests negocis i obliga a contemplar-los com a cambrers de ple dret. Fins ara, aquests es trobaven sota el paraigua del conveni de fleques.
La diferència és substancial: uns 460 euros mensuals bruts de diferència salarial per a cada treballador, així com també més dies de vacances i permisos. L'octubre passat, i després que no s'arribés a un acord, el sindicat va passar a l'ofensiva contra la cadena catalana per la via judicial després d'haver aconseguit diverses victòries en altres províncies catalanes.
En declaracions a aquest mitjà, el secretari general de la federació FSMC-UGT, Óscar López, va especificar que el canvi de conveni, més enllà del salarial, comporta millores com el respecte de les 12 hores de descans entre jornades, l'aplicació dels 20 minuts de descans dins de la jornada, guanyar dos dies d'assumptes propis, un més de vacances anuals i 8 hores de permisos mèdics, quelcom crucial "tenint en compte que és un sector molt feminitzat i encara avui en dia recauen habitualment sobre les dones les tasques de cures de familiars".
800 treballadors cobren per sota de conveni
Segons ha detallat el Gremi, aquests se sumaran al conflicte i compareixeran davant els jutjats. El conflicte laboral, ara en mans dels tribunals, afecta plenament un total de 800 treballadors de 365 a la província de Barcelona, és a dir, tots excepte els que treballen al forn central.
Si guanyen el judici, avancen, el següent pas serà demanar al jutge que faci extensiva la sentència a totes les cadenes que operen a la província, com és el cas de Vivari, El Taller, Fornet o Santaglòria, entre d'altres.
Un local de la cadena de macropastisseries-cafeteries Vivari
Sindicat i patronal coincideixen que les funcions dels treballadors de les botigues de les moltes cadenes que formen el sector coincideixen amb les d'un cambrer, no amb les d'un forner. Així, veuen una intencionalitat clara per part d'aquestes empreses a l'hora de classificar els seus empleats sota un conveni que, opinen, no s'ajusta a dret: la de reduir costos laborals i guanyar competitivitat.
La trampa del servei a taula
L'òrgan que lidera Roger Pallarols ha apuntat que el principal escut que utilitza la cadena catalana és que els treballadors no tenen entre les seves funcions el servei a taula i que els seus treballadors no abandonen el taulell.
Però aquesta 'norma' incompleix l'ordenança de terrasses, que exigeix que el client sigui atès directament a la seva taula a l'exterior del local i prohibeix que aquest hagi d'anar a buscar a la barra les seves consumicions.
El 365 del carrer de Pau Claris, al centre de Barcelona
Dit d'una altra manera, el Gremi acorrala el sector, obligant-lo a decidir entre tenir terrassa --una gran font d'ingressos-- o apujar salaris --quelcom que tampoc s'abandona ja que tenen un paper actiu de suport al sindicat--.
Com a colofó, també han anunciat una nova bateria de 53 denúncies interposades a fleques amb degustació de la capital catalana. Totes elles, desgranen, tenen terrassa i en cap els clients eren atesos en aquesta.
Pèrdua de terrasses
L'incompliment de l'ordenança comporta una sanció lleu amb import màxim de 750 euros. No obstant això, la concatenació de sancions pot comportar la pèrdua de llicència de terrasses.
Locals d'El Taller, 365 i Vivari a l'avinguda del Paral·lel
"O atenen els clients directament a la terrassa –i retribueixen en idèntiques condicions a com ho faria un bar– o es queden sense terrassa", ha advertit el Gremi.
Suport polític
Aquesta norma està en vigor des de 2017, quan un pacte bilateral entre ERC i el Gremi va donar lloc a una negociació amb l'Executiu local, aleshores liderat per Ada Colau (BComú). Des de llavors, la pràctica totalitat de formacions polítiques que conformen el consistori barceloní hi han donat suport.
La norma obliga a servir a taula, però també a que el treballador prengui nota sense que el client es desplaci a la barra.
Un 'paràsit' de l'Estat
L'alerta no l'han donada només ni empresaris, ni polítics, ni sindicats, ni mitjans. Un grup d'economistes catalans, a través del conegut com a Informe Fènix sobre l'economia catalana, van advertir que el de les macropastisseries és un sector deficitari que subsisteix només gràcies a que fagocita l'estat social i els serveis públics.
Els baixos salaris que les empreses històricament paguen a, habitualment, empleades migrants, a través de convenis com el de la neteja o el de fleques fan que la tributació dels treballadors sigui molt baixa. Tant és així que no poden compensar la despesa que generen al sistema públic en termes d'ús de transports, serveis de salut pública, educació, entre d'altres.
Són per tant, sectors que generen un dèficit públic de forma indirecta amb un model de negoci que, per la seva capacitat d'expansió, explicava a aquest mitjà l'economista Miquel Puig, resulta evident que genera beneficis. Però cal preguntar-se si aquests beneficis, que suposen un cost a l'Estat social a causa dels baixos sous, no es concentren en la figura dels empresaris darrere d'aquestes marques, afavorint un model de concentració de la riquesa.
Notícies relacionades
- La UGT porta la cadena de macropastisseries 365 de Barcelona davant el Tribunal Laboral per canviar el conveni dels seus treballadors
- Els propietaris d'una fleca artesanal, sobre les macrofleques: “Venen per sota del cost fins a aconseguir que desaparegui la competència per després apujar els preus"
- Les macropastisseries creixen als barris per la ‘saturació’ de l’Eixample: Barcelona frega el miler