El creixement demogràfic, sumat a la reducció de les unitats familiars, ha disparat la demanda d'habitatge en un mercat on l'oferta escasseja més que mai. A aquesta situació s'hi afegeixen uns preus pels núvols, l'encariment dels costos de construcció i la manca de sòl disponible per aixecar nous pisos.
Davant d'aquest escenari desolador, Som Habitatge –l'associació que defensa els interessos dels propietaris a Barcelona– assenyala que garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de l'Administració, “no del propietari privat per la via de la regulació”.
“Quan la norma fa recaure la funció social sobre el propietari –limitant rendes, allargant la recuperació de l'immoble o imposant obligacions de caràcter assistencial–, el resultat és previsible: l'oferta desapareix i el problema s'agreuja”, apunta Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge.
Davant d'aquesta situació, l'associació ha presentat un pla de 15 mesures per ampliar el mercat residencial i l'oferta assequible, amb seguretat jurídica i un equilibri entre drets i deures.
Pla de 15 mesures
La proposta, presentada per Puigdevall juntament amb Eduard Soler, membre de la junta, planteja actuacions que engloben des de l'ampliació de l'oferta i la rehabilitació i mobilització del parc residencial existent fins al reequilibri dels drets de propietaris i llogaters i la garantia de l'accés a la propietat.
Quatre blocs amb els quals Som Habitatge posa sobre la taula la necessitat imperant de “revisar les polítiques actuals” i tornar a situar en primer pla “l'accés a la propietat”. “La política d'habitatge l'ha deixat en segon pla perquè s'ha concentrat els darrers anys en el lloguer. No s'ha de renunciar ni penalitzar la propietat”, assenyala Puigdevall, que destaca que “és la principal via d'estalvi i de seguretat patrimonial de les famílies”.
Un home observa preus d'habitatge de compra i lloguer en una immobiliària
Des de l'associació destaquen, entre les actuacions més urgents, l'eliminació del sistema actual de limitació de rendes. Segons sostenen, aquesta regulació ha encarit els habitatges menys atractius del mercat fins a situar-los al preu de referència, mentre que aquells amb millors condicions, que haurien de ser més assequibles, han desaparegut per destinar-se a la venda.
Redefinir el gran tenidor
Per deixar de criminalitzar el propietari, des de la junta directiva remarquen la necessitat de reivindicar la presumpció de bona fe dels arrendadors i superar el clima de confrontació que, segons Som Habitatge, “ha distorsionat la imatge pública del sector”. Per això, Puigdevall i Soler proposen redefinir el concepte de gran tenidor i adaptar-lo al model europeu.
Anna Puigdevall, directora general de Som Habitatge
“Un gran tenidor ha de ser aquell que té capacitat per influir en els preus del mercat”, sosté la directora general. “Una persona amb 5 –quantitat fixada a Catalunya–, 10 o 15 immobles no la té i, per tant, no ha de ser considerada gran tenidora”, afegeix. Segons ella, aquesta figura s'hauria de replantejar i reservar-la per a qui disposi de “com a mínim, 100 habitatges”.
Agilitzar els desnonaments
Entre les seves principals demandes, també reclamen una reforma legislativa que agilitzi els desnonaments per impagament del lloguer. Des de Som Habitatge defensen que, en aquests casos, l'arrendador pugui recuperar el seu immoble “en un màxim de dos mesos”. Si es tracta d'una ocupació il·legal, demanen que la possessió es restitueixi en un termini de 48 hores. Actualment, denuncia l'associació, aquests procediments s'allarguen fins a dos anys.
D'altra banda, Puigdevall també exigeix un mecanisme públic de garantia o un assegurança de cobrament que protegeixi l'arrendador en cas d'impagament. “En situacions de vulnerabilitat, l'allotjament alternatiu o la protecció del llogater ha de ser a càrrec de l'Administració”, conclou.