Més de 20 anys estalviant per pagar l'entrada d'un pis. Aquesta és la desoladora situació a la qual s'enfronta qui vulgui comprar un habitatge de 90 metres quadrats a la ciutat de Barcelona. Amb un preu mitjà de 4.922 euros/m², adquirir un immoble d'aquestes característiques suposa un desemborsament de prop de 442.980 euros, segons les darreres dades recollides a l'informe dels Registradors de la Propietat.
Això significa que una persona que estalviï 500 euros al mes necessitaria 22 anys i 2 mesos per reunir els diners necessaris per a l'entrada d'un pis, segons els càlculs de la immobiliària barcelonina The Barrio.
“Ens trobem davant d'un desajust cada cop més evident entre els preus de l'habitatge i la capacitat real de pagament de les llars. No es tracta d'un fenomen puntual, sinó d'una tendència que s'ha anat consolidant els darrers anys”, assenyala Carles Ribes, CEO de la immobiliària.
Vuit menys a la província
En necessites vuit anys menys si la cerca d'habitatge s'amplia al conjunt de la província de Barcelona. En aquest cas, el temps d'estalvi es redueix fins als 14 anys i 5 mesos per adquirir un immoble de les mateixes característiques. Segons les dades de l'informe del primer trimestre de 2026 dels Registradors de la Propietat, el preu mitjà se situa en 3.211 euros/m², de manera que un habitatge costaria al voltant de 288.990 euros.
Habitatges d'obra nova al Canal del Gorg de Badalona
I a Catalunya?
A Catalunya, el preu mitjà de l'habitatge se situa en 2.779 euros per metre quadrat. Així, adquirir un immoble de 90 metres quadrats suposa un desemborsament d'uns 250.110 euros, segons les darreres dades del mercat immobiliari.
En aquest context, l'esforç econòmic necessari per accedir a un habitatge en propietat augmenta considerablement si es compara amb el salari mitjà net. Amb uns ingressos mensuals aproximats de 1.900 euros, una persona hauria de destinar més d'11 anys de salari íntegre a la compra d'un habitatge d'aquestes característiques.
Aquest escenari dificulta l'accés a l'habitatge, especialment per a les persones amb ingressos mitjans i els joves que intenten incorporar-se per primera vegada al mercat de la propietat. “Quan l'esforç d'accés a l'habitatge supera àmpliament la capacitat d'estalvi de les famílies durant un període tan prolongat, el sistema deixa de ser eficient per a una part important de la població”, afegeix Ribes.
Major desequilibri
L'evolució del mercat immobiliari reflecteix així un desequilibri persistent entre els ingressos i els preus. En aquest context, fins i tot petites pujades del cost per metre quadrat es tradueixen en un major esforç econòmic per a aquells que busquen accedir a un habitatge. “Si no s'aborden les causes estructurals del problema, com la manca d'oferta o la rigidesa del mercat, continuarem veient com l'accés a l'habitatge es retarda cada cop més en el cicle vital de les persones”, conclou el CEO de The Barrio.