La inflació s'ha disparat aquest agost fins a superar el 4%, el seu nivell més alt en tres anys, i encarirà el cost de la vida. Però la pujada de preus també té un efecte particular en el mercat del lloguer, especialment a Barcelona, on les rendes estan limitades per l'aplicació de les zones tensionades.
L'actualització de la renda en els contractes de lloguer signats després de l'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge, al maig de 2023, està subjecta a l'Índex de Referència per a l'Actualització d'Arrendaments d'Habitatge (IRAV), que el mes passat es va situar en el 2,47%, lluny de la pujada de l'IPC del 4,3%.
En canvi, els contractes formalitzats abans de l'entrada en vigor de la norma han d'actualitzar la renda aquest mes segons l'Índex de Garantia de Competitivitat (IGC) --topat al 2%-- o l'IPC, en funció del que s'estableixi en cada contracte.
En altres paraules, un pis pel qual ara es paguen 1.000 euros mensuals passarà a costar fins a 1.043 euros al mes si el contracte és anterior al maig de 2023 o 1.025 euros si es va signar després. Una diferència anual de 216 euros.
A aquest increment s'hi suma l'impacte de la pròpia inflació sobre les llars, amb l'encariment de productes i serveis bàsics. El repunt dels preus s'ha vist impulsat els darrers mesos per l'augment dels carburants i l'energia en un context marcat pel conflicte d'Iran.
Capvespre des d'una plataforma d'extracció de petroli, un dels recursos naturals més importants / CG
Els nous contractes són més cars
No obstant això, els antics contractes mantenen, en general, una situació més favorable que els nous. El director de negoci de Vivara, Llàtzer Puigpelat, explica la paradoxa.
“Veiem que, tot i que les actualitzacions estan limitades, les rendes dels nous contractes estan incrementant-se, independentment del topall de preus”, afirma.
El Banc d'Espanya ja va alertar d'aquest fenomen. L'entitat va assenyalar que limitar les pujades en els contractes vigents provoca un procés de capitalització de rendes futures. És a dir, si un propietari sap que durant els següents cinc anys no podrà augmentar gaire la renda, pot incorporar aquesta expectativa al preu a l'hora de formalitzar el nou contracte.
Un cartell d'un pis de lloguer en una imatge d'arxiu
De fet, assenyala Puigpelat, el 2024 els habitatges que van entrar nous al parc de lloguer ho van fer amb unes rendes un 16,6% superiors a les ja existents.
“Les noves persones que entren al mercat es troben amb condicions més dures. Tot això genera distància entre els llogaters veterans i els que arriben, sense oblidar que un cop passat el termini de cinc anys, el llogater veterà haurà de tornar al mercat del lloguer i enfrontar-se a increments del 16,6%”, alerta.
Menys oferta
El mercat del lloguer a Barcelona té, a més, una altra particularitat. Segons Puigpelat, s'ha produït un encariment generalitzat dels pisos.
El director de negoci de Vivara atribueix aquesta situació al fet que els habitatges més afectats pel límit de preus --aquells que haurien d'estar per sobre del topall pel seu valor-- han deixat d'oferir-se en lloguer, mentre que s'han quedat les que tenen menys oportunitats de trobar el seu lloc en la compravenda.
Així, un pis que no arriba als 40 metres quadrats pot costar avui dia 1.100 euros al mes, un import que, segons l'expert, no es veia abans de la crisi. L'elevada demanda i l'escassetat d'oferta expliquen, al seu parer, aquesta evolució.
“En general, aquestes situacions provoquen que els pisos s'encareixin més que les pujades de l'IPC. Segons dades d'Incasòl, al Barcelonès, si comparem el primer trimestre de 2026 amb el de 2025, les rendes dels contractes van pujar un 5,7%, quan la inflació està molt per sota”, explica.
Vista panoràmica de l'Eixample de Barcelona / ARXIU
Impacte sobre els llogaters
Però l'actual escenari de preus elevats no només pressiona els llogaters. El professor d'Economia de la UB, Gonzalo Bernardos, destaca que un arrendatari perd poder adquisitiu si el seu sou no puja per sobre de la inflació, mentre que el propietari també afronta pèrdues perquè l'habitatge deixa de ser rendible i assumeix més despeses.
“Com més gran és la inflació, pitjor per al propietari”, assegura.
Puigpelat assenyala que, per exemple, despeses com els segurs, la comunitat i les reparacions han augmentat de manera important.
La resposta del Govern
La dada d'agost ha fet saltar les alarmes i tampoc es preveu una millora a curt termini. Bernardos assegura que el conflicte a l'Orient Pròxim està lluny de veure un final i que, si no es fa res, la inflació arribarà pràcticament al 6% a finals d'any.
La solució, explica, és clara: intervenir. L'economista considera que l'Executiu de Pedro Sánchez té a les seves mans frenar aquesta escalada mitjançant subvencions.
El president, Pedro Sánchez, a la Cimera Global de l'Aliança de Govern Obert
Precisament, el Consell de Ministres va aprovar al juny un segon paquet de mesures anticrisi per fer front a l'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Pròxim. Entre elles, hi havia la rebaixa del preu dels combustibles, ajudes a sectors professionals com el transport i la pròrroga de les ajudes al transport per carretera, mesures que es mantenen fins a finals de setembre.
L'iniciativa finalitza aquest mes, però el Govern ja ha obert la porta a prorrogar l'escut anticrisi davant el repunt de la inflació.