La sinistralitat laboral s'ha endut, en l'última dècada, al voltant de 600 ànimes a la província de Barcelona. Així ho demostren les dades recollides per Metrópoli dels informes de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya.
La província que acull la capital catalana ha patit, entre 2016 i 2025, un total de 419 accidents laborals que van acabar amb la mort del treballador durant la jornada laboral. A aquesta dada, cal afegir que durant el primer semestre de 2026 s'han comptabilitzat 27 morts més a la província. Són un mínim de 446 vides segades en total.
A aquestes s'hi sumen les 160 defuncions que es van produir in itinere, és a dir, en els trajectes d'anada i tornada de la feina al domicili, entre 2016 i 2025. L'últim informe semestral no desglossa quants morts in itinere s'han donat a la província de Barcelona, tot i que registra 17 morts en aquests desplaçaments a tota la comunitat autònoma.
Un càlcul conservador mostra, per tant, que s'han produït un mínim de 606 morts en l'última dècada a causa de la feina, segons els registres oficials. Cal destacar que encara no ha acabat l'any i que queda per desglossar les defuncions durant els desplaçaments. La xifra, previsiblement, creixerà al terme de 2026.
Mobilitat, organització i manca de prevenció
La responsable de Salut laboral de CCOO, Mònica Pérez, ha analitzat que "les morts durant la jornada reflecteixen problemes de prevenció", en aquells casos en què s'han produït al lloc de treball, així com de "mobilitat" en aquells casos en què les víctimes han estat persones que "dia a dia s'han de desplaçar entre ciutats per acudir al seu lloc de treball". En aquest sentit, destaca el paper de la ciutat de Barcelona, que rep una gran càrrega de treballadors d'altres ciutats del seu entorn.
Analitzant les últimes dades en mans del sindicat, destaca la gran quantitat d'accidents mortals no traumàtics. Actualment, "prop del 50% d'aquests van ser per causes com ictus o infarts durant la jornada" quelcom sobre el que, assenyala, "falta prevenció". Es tracta d'accidents relacionats amb noves formes d'"organització de la feina", que també "es poden prevenir".
Treballador de la construcció
D'altra banda, en els casos de defuncions per causes traumàtiques, assenyala que les caigudes de grans altures, una causa que "amb feina també es pot evitar". En definitiva, "Les administracions i les empreses han de resoldre això, creiem que les empreses s'ho han de prendre més seriosament (en termes generals) i invertir més en seguretat i en el dret a la vida i integritat física de la gent", que és l'article 15 de la Constitució Espanyola.
Per això, fa una crida perquè el Govern tiri endavant la Reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que data de 1996, i demana "un compromís" per a l'actualització d'aquells decrets que tracten la matèria.
La "mercantilització" de la PRL
Hi ha, desgrana, un factor més a considerar: la mercantilització de la prevenció de riscos. "El 82% de les empreses catalanes tenen el servei de prevenció externalitzat a una tercera empresa en comptes de ser una qüestió interna". Es tracta, a més, d'un "mercat que es reparteixen entre només unes poques societats molt grans" que es poden permetre "ofegar els petits actors econòmics mitjançant la guerra de preus".
I considera que hi ha una relació directament proporcional entre oferir preus baixos pel servei i empitjorar la qualitat d'aquest. "Si no regulem que les empreses tinguin un servei de PRL intern i que, quan contractin externs, aquests garanteixin un bon servei", continuaran passant accidents. "No s'entén que la gent continuï matant-se", sentencia.