Fa uns 10 anys que l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús va enlairar a Barcelona i ja són uns 1.200 llars entorn de 70 projectes implantats arreu del territori català.
Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona han impulsat iniciatives per apropar-se al cooperativisme els darrers anys, especialment, amb la crisi.
Exemple d'això és el Conveni ESAL, a través del qual el consistori ha cedit sòls públics, o la segona convocatòria de reserva de solars públics de la Generalitat, on puntuen més els models d'autogestió.
No obstant això, aquests apropaments per part de l'Administració són insuficients, denuncia el representant de Sostre Cívic, José Téllez.
Alta demanda
“Ja hem arribat a un nivell de maduresa i d'habilitat com a sector i estem convençuts que podem fer més”, assegura.
Al principi, explica l'expert, a la gent li costava entendre el model, però ara que s'han vist experiències “d'èxit”, hi ha cada cop més interessats.
Ha arribat un punt en què la demanda supera amb escreix l'oferta, destaca, ja que les persones tenen un pis “per a tota la vida” amb una sèrie de beneficis socials, culturals i mediambientals que no té cap altre tipus de promoció”.
José Téllez, representant de Sostre Cívic
Un privat sense ànim de lucre
Téllez defineix les cooperatives d'habitatge com una alternativa assequible a la compra i al lloguer, on la propietat és una cooperativa sense ànim de lucre i les persones que figuren com a sòcies tenen el dret d'habitar l'habitatge durant el temps que marqui la cessió. D'aquesta manera, el pis mai torna al mercat.
En el cas dels sòls públics solen durar 75 o 99 anys.
“Com que l'Ajuntament és el propietari del sòl, haurà de decidir què fa quan acabi el termini. Seran les cooperatives del futur o els socis els qui negociïn amb l'administració de quina manera poden quedar-se, si en tenen la possibilitat”, explica Téllez.
El projecte d'habitatges socials per a joves WikiHousing a Poble-sec
El representant de Sostre Cívic defensa que la cooperativa és una forma d'habitatge social, ja que els preus de les quotes són assequibles.
No obstant això, denuncia que a les administracions encara els costa reconèixer-los com a tal i apostar pel seu model.
“L'Ajuntament de Barcelona dóna una petita subvenció pels costos de construcció i facilitats per accedir als crèdits públics de l'Institut Català de Finances (ICF), però com a qualsevol privat que vulgui fer habitatge social. No tenim ajudes específiques”, explica.
Passar per davant dels privats
La demanda més important per a Sostre Cívic és passar per davant de les promotores amb ànim de lucre.
“Hem de competir amb empreses amb ànim de lucre en els concursos de sòl públic”, retreu, una qüestió que s'ha “agreujat” amb el Govern municipal de Jaume Collboni.
Promoció de luxe de Corp a Sant Andreu
Téllez és conscient que l'administració no pot fer habitatge per si sola i necessita la col·laboració del privat. No obstant això, reivindica que es prioritzi els promotors sense ànim de lucre com les cooperatives per davant dels que sí que obtenen rèdit.
“Quan el crèdit concedit a una cooperativa s'ha pagat, tots els excedents que té es reinverteixen per llei per promoure més habitatge. En canvi, un privat amb aquests excedents pot fer el que vulgui”, explica.
“És un sense sentit que es continuï donant sòl a privats, que els seus excedents acaben en fons d'inversió a Luxemburg, quan les entitats del Conveni ESAL –cooperatives i entitats del tercer sector– demanen al seu torn més solars”, conclou.
Un pilar fonamental
El representant de Sostre Cívic reclama a les administracions que vegin les cooperatives com un instrument més de política pública que actuen fora de les dinàmiques del mercat i que les promotores privades no s'excloguin dels concursos, però que perdin pes.
“Volem ser un pilar fonamental de la política pública de foment de l'habitatge”, conclou.