Christoph Tessmar, el cervell dels grans congressos a Barcelona: "Aquesta ciutat és fàcil perquè ofereix un paquet molt potent"

A Christoph Tessmar (Heidelberg, 1964) el van 'fitxar' Alemanya per proposar-li dirigir el Barcelona Convention Bureau (BCB) de Turisme de Barcelona. Des de llavors ja ha passat un quart de segle, i Tessmar ha aconseguit grans resultats en el turisme de reunions, convertint la capital catalana en la número u del sector en volum de congressistes en l'última dècada.

El turisme MICE --de les sigles en anglès de meetings, incentives, conferences, exhibitions-- s'ha convertit en un eix imprescindible per a l'economia de la ciutat, que acull al voltant de 450 congressos a l'any. “Deixa un gran llegat”, apunta Tessmar en conversa amb Metrópoli.

I no només parla de l'impacte econòmic, que és de 1.500 milions d'euros anuals, sinó també de l'aprenentatge i de l'efecte que tenen en la formació i captació de talent per a Barcelona.

Actualment, la capital catalana competeix en unes 113 candidatures. Entre les més destacades es troba el major congrés espacial del món, que podria celebrar-se a Barcelona el 2029. “Ens obriria les portes a altres àmbits”, destaca Tessmar. Però, per ara, el director del BCB centra els seus esforços en 2027, un any que preveu molt potent, sobretot a nivell mèdic.

“Barcelona té una infraestructura meravellosa”, destaca l'alemany sobre la ciutat que el va acollir i que defensa amb tant d'esforç arreu del món. La clau del seu èxit, segons Tessmar, és el treball en equip, tot i que admet que Barcelona és fàcil de vendre.

Pregunta: Després de 14 anys al capdavant del Barcelona Convention Bureau (BCB), com ha estat aquest camí?

Resposta: Em va sorprendre gratament quan vaig rebre la proposta de Turisme de Barcelona per dirigir el Barcelona Convention Bureau (BCB). Era congress manager d'un laboratori farmacèutic importantíssim a Alemanya i no em podia imaginar una proposta així. El recorregut fins ara no ha pogut sortir millor: Barcelona ja venia amb una bona herència, estava molt ben posicionada, però hem aconseguit coses molt importants. Som un convention bureau molt reconegut al món i un referent per a molts. Les xifres parlen per si soles.

Per què el turisme de reunions és clau per a Barcelona?

Per moltes raons. Principalment, per la qualitat del visitant i per la petjada que deixa a la ciutat: parlem d'impacte econòmic, d'aprenentatge i de formació. Som la ciutat número u del món en congressos mèdics. Això també es deu al fet que tenim un sistema mèdic de primer nivell a Barcelona, hospitals capdavanters amb professionals referents al món. Tots aquests congressos, a banda de reunir unes 15.000 persones, també serveixen per presentar nous estudis clínics, tractaments, i es treballa molt per millorar la qualitat de vida dels pacients.

Quin impacte econòmic té el sector MICE en l'economia de la ciutat?

Cada any és diferent perquè depèn molt de quants i quins congressos tenim. N'hi ha molts que són rotatius i que no se celebren sempre a la ciutat. El turisme MICE és com una petita muntanya russa, però estem al voltant dels 1.500 milions d'euros.

Quants congressos es preveu celebrar aquest any?

Entre 400 i 450. Nosaltres controlem tot el que està confirmat, però hi ha molts congressos petits que se celebren a través d'universitats o que s'organitzen directament des dels hotels i que també compten.

I en quantes candidatures treballeu?

Ara mateix tenim obertes 113 candidatures.

Recentment vam saber que el major congrés espacial del món podria celebrar-se a Barcelona el 2029. Què suposaria per a la ciutat?

Evidentment estem parlant d'un congrés d'una tipologia molt diferent. A Barcelona estem acostumats als congressos tecnològics, mèdics, d'alimentació, i aquest representa una vessant completament diferent. És una candidatura que està oberta i ja veurem què passa, però evidentment seria molt bo per a Barcelona perquè també és molt important diversificar i perquè obre la porta a altres àmbits.

Quines tendències de congressos arribaran el 2027?

L'any vinent serà potent, especialment a nivell mèdic, perquè tornen alguns congressos importants. En el que estem treballant des de l'any passat és en el Barcelona Legacy Program, una eina per generar efectes positius a llarg termini al territori a través dels esdeveniments que s'hi duen a terme. Aquesta iniciativa pretén crear sinergies i col·laboracions entre agents locals i les associacions dels congressos, per desenvolupar projectes que tinguin un impacte positiu a Barcelona, els seus habitants i el seu teixit empresarial i de recerca.

Fins ara ho hem fet sobretot amb congressos mèdics. Per exemple, al Congrés Mundial de Parkinson hem fet formació per als Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana, l'aeroport, hotels i tots els mitjans de transport de la ciutat, perquè entenguin com es comporta un pacient de Parkinson i com fer-li la vida una mica més fàcil.

Les fires i congressos representen el major % del sector MICE a Barcelona?

No, el percentatge més gran sempre és la part corporativa. Tenim d'una banda els congressos i fires, i després hi ha la part corporativa: les indústries farmacèutiques, tecnològiques, automobilístiques, de moda, d'alimentació, etcètera, fan les seves reunions i se'n celebren moltíssimes a Barcelona. Nosaltres, dins del Convention Bureau, tenim l'equip corporatiu que treballa la promoció, però després hi ha tots els hotels fent la seva feina comercial per intentar omplir les seves instal·lacions amb reunions, i aquí nosaltres intervenim poc.

Quina és la fórmula d'èxit de la capital catalana?

Portem des del 2001 sense sortir del top five. A més, de les deu primeres ciutats, nou són capitals d'Estat i Barcelona no ho és. Ens sentim molt orgullosos perquè no hi ha cap dubte que les inversions sempre van primer a les capitals d'Estat. Barcelona té una infraestructura ideal, meravellosa, fantàstica: és una ciutat que, encara que sembli gran, és petita; de l'aeroport a Fira i de Fira al centre hi ets en un no res. Tenim una planta hotelera renovada i potent. Un dels secrets del nostre èxit és l'increïble treball en equip que fem entre Fira, el CCIB i el Palau de Congressos de Catalunya.

En molts casos necessitem suport institucional, que ens dona l'Ajuntament i la Cambra de Comerç. Tothom ho té molt clar i és fàcil treballar així, i això el client ho nota. I després tenim el producte Barcelona, que ofereix un paquet potent. Es pot dir estadísticament que quan un congrés ve aquí, el nombre d'assistents augmenta, cosa que es tradueix en millors resultats econòmics.

I què ha de fer Barcelona per no perdre posicions i mantenir aquest lideratge?

M'encanta la pregunta, és superimportant. A vegades se sent “Barcelona es ven sola”. Jo sempre dic: don't take it for granted. No s'ha de donar per fet perquè cada projecte s'ha de treballar des de zero, a més amb humilitat i amb el màxim esforç, perquè si et relaxes, perds posicions ràpidament. Hem de mantenir aquest nivell de professionalitat entre tots, no relaxar-nos i continuar amb aquesta feina en equip que he explicat.

Amb quines ciutats competim en aquest tipus de congressos?

El principal gran competidor és òbviament Madrid, que s'ha posicionat molt bé els últims anys. Després Londres, París, Amsterdam i Munic. Hamburg també s'està posicionant molt bé i Viena sempre ha estat un competidor fort, però té les seves limitacions d'espais.

Quina és la seva posició sobre l'ampliació de l'Aeroport?

Pel negoci en què jo treballo seria molt bo ampliar l'aeroport perquè evidentment l'objectiu d'una ampliació és créixer en connexions, sobretot a nivell intercontinental: el mercat asiàtic, el mercat llatinoamericà i segurament molts més. Entenc també els arguments en contra, però com a director del BCB considero important ampliar l'aeroport.