‘Els 500’ de Serra Soldadura demanen empara al Govern per evitar el tancament: "Si perdo la feina, em destrossen la vida"

Són 500 les persones que fa mes i mig que lluiten contra la que era una crònica d’una mort anunciada de la seva feina. Són mig miler d’ànimes, més de 200 a la planta de Serra Soldadura de la Zona Franca de Barcelona, que han protestat, proposat mesures, demanat ajuda a l’empresa i a les administracions i, ara, després d’una vida de dedicació, estan a pocs dies de perdre la feina i el seu mitjà de vida.

Centenars de treballadors de Serra Soldadura s’han concentrat davant la Delegació del Govern a Catalunya i Subdelegació del Govern a Barcelona. Allà, han demanat empara a l’Executiu per garantir els llocs de treball i per exigir, d’altra banda, que es retirin "el finançament públic que nodreix la multinacional basca Aernnova Aerospace", la multinacional basca --matriu de la catalana-- que el passat març va forçar un concurs de creditors voluntari i un ERO concursal per a la seva plantilla.

Entre els manifestants hi ha Otilio Navidad, un empleat que, als seus 58 anys, ha dedicat la seva vida a Serra Soldadura, on ha treballat 34 anys. L’envaeix l’angoixa en pensar que quedarà a l’atur a la seva edat, sabent com serà de difícil tornar a entrar al mercat laboral. L’indigna veure’s en aquesta situació en què, possiblement, en qüestió de dies quedarà a mercè del Fons de Garantia Salarial (FOGASA) i l’atur després de tot l’esforç vessat al llarg de la seva vida.

"És una empresa viable, però la matriu ens ha tallat el finançament. S’ha endut els nostres beneficis i no els ha guardat per a futurs projectes. Pretenen ofegar-nos i tancar-nos", critica. A Otilio, veí de Gavà, li queden "set anys per a la jubilació" i es veu com una potencial víctima "de l’edatisme empresarial". "Si perdo la feina, m’han fotut la vida", lamenta.

La via "menys humana"

"Crec que aquesta gent (Aernnova Aerospace) són uns irresponsables. No saben ni el que han fet. Si pensaven que l’empresa no era viable, es podien haver pres mesures que fa molts anys que reclama el comitè d’empresa. Es podia reduir progressivament la plantilla, o anar incentivant que la gent marxés voluntàriament", declara. "Però han optat per la via més dura i menys humana: carregar-se tota la gent d’una tacada. És el pitjor que ens podien haver fet", sentencia.

Coincideixen amb la seva anàlisi Antonio Rodríguez i José María Galeote, també treballadors. Amb 33 i gairebé 20 anys de vida laboral a l’empresa, recalquen que Serra Soldadura sempre ha estat un lloc on quedar-se i prosperar. Però, als seus 53 i 59 anys, la perspectiva que els tornin de cop al mercat laboral es planteja com caure a l’abisme. Rodríguez subratlla que, precisament, s’estan produint molts EROs i ERTOs en els últims temps.

Rodríguez afirma sentir-se "traït per la gerència de Serra Soldadura". Se sabia des de fa temps --explica-- que "la cosa acabaria malament". "Cada vegada entraven menys treballs i projectes. Vam plantejar a la gerència que es valorés un pla de jubilacions anticipades, que es donés valor a la voluntarietat, reduir la plantilla amb bones indemnitzacions". Tanmateix, aquest veí del Prat apunta que la direcció de Serra Soldadura ha deixat passar el temps fins que, quan han fet alguna cosa, "ho han fet d’amagat, de cop".

Per la seva banda, Galeote veu com, als seus gairebé 60 anys, no arriba ni a la jubilació ni a la prejubilació. Per la seva edat, tampoc veu com trobarà feina si la planta tanca. "Me n’aniré a l’atur amb 1.000 euros i una indemnització fastigosa de 20 dies per any treballat del FOGASA. Imagina com estaré...". "L’empresa ens ha fet el pitjor que podia fer, no ha mirat per la gent. Ens ha clavat un ganivet per l’esquena" tot i que "fa un any que fem propostes i demanem fer un pla de viabilitat de l’empresa". Resident a Barcelona, veu la subhasta amb cert escepticisme. "Si sortís, l’empresa que la comprés s’hauria de quedar com a mínim amb el 70% de la plantilla", però dona per fets aquests retalls.

Suport institucional

A la trobada dels treballadors, després de reunir-se amb el delegat del Govern Carlos Prieto, hi han assistit l’alcaldessa de Sant Boi i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret i la subdelegada del Govern a Barcelona, Mª Carmen García. "Estem al vostre costat. Canalitzarem aquestes demandes cap al Ministeri per veure com us podem donar suport. Sou una empresa important per a Catalunya. Intentaré acompanyar-vos i fer tot el possible perquè la situació arribi a bon port. Som aquí per al que necessiteu", s’ha compromès García.

"Per a totes les institucions, representeu i sou el símbol de el que importa a la indústria catalana, una indústria sòlida, solvent, reconeguda al nostre país i que no es pot perdre pels capricis de multinacionals que només tenen intencions mercantilistes i economicistes. Farem tot el possible. No podem perdre aquest valor al nostre país", ha clamat Moret.

"Representeu també a moltes famílies que tenen dret a tenir vides dignes i no és just com s’ha dut a terme aquest procés, amb premeditació, traïdoria i sense tenir en compte que darrere hi ha moltes persones. Estarem donant la cara, no renunciarem a trobar solucions perquè és digne, perquè és decent i perquè és just", ha asseverat.

Un mes de lluita

La plantilla es troba a la recta final d’un procés iniciat per la matriu Aernnova Aerospace, que el passat març va forçar l’entrada en concurs de creditors voluntari i va derivar en un ERO concursal sobre la filial catalana. El centre de treball abaixarà la persiana el proper 20 de maig, amb l’activitat industrial pràcticament aturada i prop de 500 llocs de treball en risc directe i indirecte.

En paral·lel a l’avanç del procés judicial, el comitè d’empresa --encapçalat per la CGT i CCOO-- ha intensificat les mobilitzacions des de finals de març. El 31 de març de 2026 ja es va registrar una concentració davant la planta de la Zona Franca amb participació de representants municipals de l’àrea metropolitana, en una de les primeres grans protestes contra el tancament.

Durant l’abril, les accions s’han anat endurint. El 22 d’abril, prop de mig miler de treballadors van marxar pel centre de Barcelona i van tallar la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume. Aquest cicle de protestes s’ha repetit amb concentracions periòdiques al llarg de l’últim mes i mig. Els treballadors han passat per l’Ajuntament, el Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, així com per diversos ajuntaments metropolitans.

La darrera batalla: davant Aernnova

Ja al maig, el conflicte va entrar en la seva fase més crítica. El 7 de maig es va convocar una concentració davant el Parlament de Catalunya, mentre que el 14 de maig els treballadors estan cridats a mobilitzar-se davant la Delegació del Govern a Barcelona, coincidint a més amb reunions vinculades a l’ERO concursal. Aquest mateix calendari de mobilitzacions culmina amb una protesta prevista a Vitòria el 21 de maig davant la seu de la matriu Aernnova i el Parlament basc, una darrera batalla en territori enemic en què comptaran amb "partits, sindicats i treballadors bascos d’altres filials" del grup com a aliats.

La pèrdua d’aquests llocs de treball també ha mobilitzat les administracions públiques. Des de l’anunci del tancament, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i diversos ajuntaments metropolitans exploren vies de reindustrialització o l’entrada d’un possible inversor. De cara al 20 de maig, es preveu la seva subhasta. Tanmateix, la confidencialitat amb què s’està portant el procés manté tota la plantilla en un llimb fins a nou avís. Tot i així, les administracions públiques locals i autonòmica s’han revelat com un aliat més que necessari per mantenir operativa l’activitat industrial.