El desallotjament de l'Àgora Juan Andrés Benítez, programat per al pròxim dijous 15 d'octubre, ha quedat suspès in extremis.
Segons confirmen fonts municipals a Metrópoli, la paralització del llançament ha estat possible gràcies a l'obertura de negociacions directes entre l'Ajuntament de Barcelona i la Sareb, propietària del solar ocupat situat al número 13 del carrer de l'Aurora, al barri del Raval.
El consistori ha posat sobre la taula una oferta de compra pel terreny. Segons detallen les mateixes fonts, la voluntat d'ambdues parts és arribar a un acord que permeti resoldre la situació d'aquest espai de manera definitiva, blindant així el seu ús social en un dels districtes més densificats i amb més dèficit de zones verdes de la ciutat.
Tanmateix, el consistori barceloní no ha revelat la quantitat de la compra, tot i que ha remarcat "la voluntat tant de la Sareb com de l'ajuntament d'arribar a un acord per resoldre la situació de manera definitiva".
El pols per l'autogestió
Tot i que la intervenció municipal ha aconseguit esquivar l'amenaça judicial immediata, els col·lectius que donen vida al projecte mantenen intactes les seves reivindicacions.
Des de l'assemblea gestora adverteixen que la titularitat pública del sòl no és suficient si implica perdre el control del projecte.
L'Àgora Juan Andrés Benítez en una imatge d'arxiu
Porteus de la campanya de defensa, com Iñaki Garcia, de l'històric espai El Lokal, i Elena Martín, del Sindicat d'Habitatge del Raval, han explicat que l'objectiu és garantir que l'Àgora continuï sent un espai 100% autogestionat.
Per al teixit associatiu del Raval, el model organitzatiu d'aquests darrers 12 anys ha estat un "èxit" que no ha costat diners a les arques públiques i que compta amb la total legitimitat del veïnat, per la qual cosa exigeixen que l'Ajuntament respecti l'assemblea comunitària com a òrgan de decisió.
Un pulmó verd i de memòria
El solar va ser ocupat el 2014 com a acte de memòria col·lectiva en el primer aniversari de la mort de Juan Andrés Benítez, un veí que va perdre la vida el 2013 després de ser reduït a cops per un grup d'agents dels Mossos d'Esquadra a pocs metres d'aquest mateix punt.
Des de llavors, el terreny abandonat es va transformar en un jardí comunitari i un refugi social imprescindible.
Més enllà del seu valor simbòlic i històric, l'Àgora funciona actualment com una xarxa de suport mutu de primera necessitat, oferint repartiment de menjars setmanals i un espai de descans i acollida durant les tardes per a les persones sense llar i els veïns més vulnerables de Ciutat Vella.
La mateixa fórmula que ha salvat el bloc de Llenguadoc
Aquest moviment al Raval es produeix tot just un dia després que l'Ajuntament utilitzés exactament la mateixa via de compra d'urgència per frenar un altre macrodesnonament a la ciutat.
Aquest dimecres, el tinent d'alcalde Jordi Valls va anunciar un preacord amb la propietat del número 74 del carrer de Llenguadoc, al barri de Sant Andreu, per adquirir l'immoble sencer utilitzant els recursos del nou fons d'emergència habitacional de la Generalitat.
L'operació es va tancar a contrarellotge mentre més de 300 activistes per l'habitatge feien d'escut humà davant l'edifici durant 12 hores davant la presència dels antiavalots (Brimo).
La intervenció municipal ha evitat deixar al carrer més de 30 persones vulnerables --entre elles gent gran i sis menors-- que resideixen en aquest bloc, ocupat des de 2017, i que feia anys que reclamaven regularitzar la seva situació a través de lloguers socials.