La vintanyera que ha salvat la pastisseria més antiga de Barcelona: “Les macropastisseries traumatitzen el client”

La Estrella (carrer Nou de la Rambla, 32) ha celebrat recentment el seu 201 aniversari, una fita que ha estat possible gràcies a les ganes i implicació de Anna Campos, la vintanyera que, des del novembre de 2024, està al capdavant de la històrica pastisseria, la més antiga de Barcelona.

Res no va ser casual: aquesta veïna de Sant Antoni ja coneixia el negoci d’haver-hi treballat durant tres anys. Hi va arribar amb tan sols 17 anys mentre cursava segon a l’Escola de Pastisseria del Gremi de Barcelona (EPGB) per aprendre l’ofici. Es va convertir en el seu primer treball abans de marxar a Irlanda a provar sort. Després, va tornar a la capital catalana, on va posar en marxa BanAnna Cakes, un negoci que va traspassar poc més d’un any després.

Mentre buscava una alternativa, es va assabentar per una amiga que La Estrella estava tancada per manca de relleu generacional. “En aquell moment, la meva vida era una fulla en blanc”, explica Campos en conversa amb Metrópoli. Va parlar amb la seva família i, després de comprovar que l’operació era viable econòmicament, s’hi va llançar de cap.

D’això ja en fa dos anys. Ara, Campos té 26 anys i regenta amb molta il·lusió i ganes la pastisseria més antiga de Barcelona. “Sé que tinc una gran responsabilitat”, apunta. Sobre les seves espatlles recau el pes de 201 anys d’història. Tanmateix, Campos mostra serenitat: “Confio molt en el meu producte i espero estar-hi tot el temps que sigui possible”, afegeix.

Recolzament dels veïns

La reobertura de La Estrella va commocionar els veïns del barri, especialment els més veterans. Molts es van alegrar que fos Campos qui agafés les regnes del negoci, a qui coneixien com “la noia pèl-roja”. “Quan venen, parlen amb mi i m’expliquen històries sobre la pastisseria”, explica ella mateixa. Per als clients, a més de pastissera, s’ha convertit també en una confident. “Els conec a tots i sé el que solen demanar”, comenta a aquest mitjà.

Dels productes que més surten hi ha els croissants, la brioixeria i els esmorzars en general. Els caps de setmana, en canvi, triomfen el braç de gitano i el pastís massini; productes que elabora en un forn de més de 100 anys d’antiguitat.

“Al principi vam sacrificar molts croissants”, explica. Campos riu recordant el que li va costar agafar el truc a les màquines que l’envolten a l’obrador de La Estrella. “Totes em treuen uns 20 anys”, apunta. Ara és una experta i no les canviaria per altres de més modernes. “Tot queda millor en aquest forn”, comenta.

Es refereix a la cocció, molt més lenta, que fa que els productes surtin més tendres i amb millor forma. “Es nota molt la diferència”, precisa. A Barcelona només en queden quatre forns com aquest. El problema arriba quan s’espatllen: “Em costa molt trobar algú que me’l repari o aconseguir peces, perquè ja no se’n fabriquen”.

L’essència de La Estrella

Si alguna cosa tenia clara Campos des del moment que va passar a fer-se càrrec de la pastisseria era que volia preservar-ne l’essència. Quan va agafar les regnes del negoci, i per no espantar ningú –en paraules seves–, va calcar l’aparador que tenien les anteriors propietàries, tot i que hi va introduir les seves pròpies receptes.

Campos intenta mantenir els productes de tota la vida, que són els que continuen agradant als clients: “Els turistes volen tastar el producte d’aquí i els barcelonins, el que han menjat tota la vida”, afegeix. Així, sobre la base de la pastisseria catalana, la jove ha anat incorporant el seu segell a l’obrador amb noves elaboracions. El choco loco n’és una: un pa de pessic de cacau farcit de cervesa Guinness. També ha incorporat el brownie i el red velvet.

Competència deslleial

Sobre l’auge de les macropastisseries, Campos reconeix que suposen una amenaça, tot i que assegura que els clients entenen la diferència. On més els afecta, explica, és en les comparacions de preus. “Ens ha passat que han encarregat un pastís per a 20 persones i s’esperen que els costi menys de 25 euros”, relata a aquest digital.

Un altre dels hàndicaps és el temps d’atenció. “La gent ara va amb molta pressa i, en això, et treuen clientela”, lamenta Campos. Pel que fa a la qualitat, però, assegura que no es poden comparar i defensa tant el seu producte com el d’altres pastisseries de la ciutat. “Cal donar suport al negoci local, que som els que ens la juguem i hi posem tota la nostra vida per mantenir-lo”, apunta.

Un altre dels aspectes que assenyala són els ingredients. Segons Campos, en aquests establiments s’utilitzen emulsionants i altres additius que poden asseure malament. Això, assegura, té un efecte en els clients, que després deixen de demanar determinats productes després d’haver tingut una mala experiència. “Les macropastisseries traumatitzen el client”, afirma.

Futur incert

Des que va reobrir les centenàries portes de La Estrella, Campos no ha faltat ni un dia. “Treballo 14 hores al dia sis dies a la setmana”, apunta. Reconeix que hi ha setmanes en què es mostra optimista i pensa que es jubilarà allà. En canvi, altres observa el que passa amb altres pastisseries de barri –que afluixen, es traspassen o fins i tot tanquen– i es pregunta quant temps durarà ella.

“M’he de mentalitzar que la pastisseria és un caprici, no una cosa vital”, apunta. Per ara, però, les seves ganes són més fortes i confia que, mentre els clients vulguin que segueixi al capdavant de La Estrella, ella hi seguirà. Gràcies, Anna.