L'emblemàtic Teatre Principal de Barcelona tornarà a aixecar el teló a la tardor de 2028 després de dues dècades tancat.
L'ambiciós projecte, liderat per l'empresa Atir Hospitality, contempla una inversió superior als 50 milions d'euros per tornar a la vida aquest històric recinte situat al bell mig de La Rambla, que va deixar de funcionar de manera continuada com a teatre l'any 2006 i des de llavors només ha tingut obertures puntuals.
Les obres de rehabilitació van començar el passat mes de març, poc després que els promotors tanquessin un acord amb la família Balañá --històrica propietària del recinte-- per obtenir el dret de superfície de l'espai durant els pròxims 50 anys.
Durant una visita a les obres, José María Trénor, fundador i CEO d'Atir Hospitality, i Enric Batlle, soci fundador del despatx d'arquitectura Batlleiroig, van desgranar les claus d'una reforma que aspira a preservar l'immens valor patrimonial de l'edifici i a ordenar els seus complexos espais interiors.
Un recorregut per quatre segles d'història
Els orígens del recinte es remunten a finals del segle XVI amb la instal·lació d'un corral de comèdies, l'antic Teatre de la Santa Creu, fet que el consagra com el teatre més antic de Barcelona. Al llarg dels segles, l'edifici ha sobreviscut a quatre grans incendis i ha acumulat el llegat de diferents reconstruccions mestres: des de la intervenció de l'enginyer Francisco Cabrer el 1788 i la profunda reforma de Francesc Daniel Molina el 1847 --que va definir gran part del volum actual i va incorporar la Cúpula Venus--, fins als treballs d'Adolf Florensa el 1918, que van sumar el Jai Alai i el Teatre Latino, culminant amb la reconstrucció d'influències art déco de 1934.
El Teatre Principal de Barcelona en una imatge d'arxiu
L'arquitecte Enric Batlle ha definit el recinte com un immens "palimpsest" de capes històriques. El gran objectiu urbanístic és aconseguir que La Rambla "entri al teatre" i el travessi de manera natural fins a connectar amb el barri del Raval.
En aquest delicat procés de restauració es conservaran troballes de gran valor, com antics capitells, un mosaic de ceràmica signat per la il·lustradora Pilarín Bayés sobre el frontó d'entrada al Jai Alai, i les imponents vitralls originals de vuit metres d'alçada de la façana.
Així mateix, el redisseny permetrà crear zones inèdites com l'Espai Rambles, dotat de bar i restaurant per als assistents als espectacles, i recuperar la gran terrassa superior, des d'on es podrà divisar La Rambla juntament amb les cúpules i campanars del Gòtic.
Quatre joies escèniques sota un mateix sostre
Un dels principals desafiaments arquitectònics és unificar un edifici que històricament va funcionar amb accessos totalment independents, arribant a albergar una fonda que ara es destinarà a zones de servei per als artistes.
Un cop finalitzades les obres, el centre cultural oferirà a la ciutat quatre espais diferenciats. D'una banda, el Teatre Principal serà el recinte de tall més clàssic; reconstruït el 1934, es destinarà principalment a la representació de grans musicals i comptarà amb una capacitat aproximada de 850 persones.
Exterior del Teatre Principal de Barcelona
Per la seva banda, el Frontó Jai Alai es consolidarà com la sala més gran i polivalent del complex, podent arribar a congregar fins a 1.500 espectadors drets per a grans esdeveniments. A més, el Teatre Latino, de dimensions més reduïdes, acollirà un públic d'entre 200 i 250 persones en un ambient íntim que combinarà una cocteleria amb música en petit format. Finalment, la Cúpula Venus, dissenyada per a aforaments d'entre 100 i 200 persones, es convertirà en l'escenari perfecte per acollir presentacions literàries o concerts acústics.
L'ambició del projecte arquitectònic va acompanyada d'un sòlid equip en la vessant artística i de gestió. José María Trénor ha confirmat que treballen amb l'horitzó d'inaugurar la programació al setembre o octubre de 2028, comptant per al desenvolupament del projecte amb l'assessorament de figures de reconegut prestigi en la indústria cultural com Jordi Sellas, Julia Gómez Cora i Ventura Barba.