El que havia de ser el fonament d'un equipament sanitari de futur s'ha convertit en una porta directa al passat medieval de Barcelona. Les obres de construcció de l'esperat Centre d'Atenció Primària (CAP) Raval Nord han deixat al descobert un important jaciment arqueològic al subsòl de la Capella de la Misericòrdia.
Segons ha informat l'Ajuntament aquest dimarts, 10 de febrer, les restes confirmen una ocupació ininterrompuda de l'espai des del segle XIV fins al XX.
Els treballs, impulsats pel Servei Català de la Salut (CatSalut) i executats per un equip d'arqueòlegs de l'empresa CAT Arqueòlegs, han permès radiografiar l'evolució urbana del Raval.
Un viatge de set segles sota terra
La troballa més destacada correspon a la fase més antiga (segles XIV-XV), on s'ha identificat una zona artesanal especialitzada. En aquest estrat han aparegut dos forns excavats directament al terreny i una tercera estructura de combustió de planta rectangular, vestigis d'una activitat industrial que va precedir la urbanització massiva de la zona.
L'Ajuntament vol reubicar el CAP Raval Nord a la capella de la Misericòrdia que actualment utilitza el MACBA
Les excavacions han permès documentar com l'espai ha anat canviant al llarg dels segles: entre els segles XIV i XV, funcionava com una àrea artesanal especialitzada, en trobar-s'hi dos forns excavats al subsòl i un altre forn de planta rectangular.
Després d'aquesta primera etapa, entre els segles XV i XVI l'espai va quedar parcialment abandonat, probablement utilitzant-se per a usos agrícoles o de cultiu, mentre que al segle XVI va acollir un primer edifici indeterminat.
A finals del segle XVII i durant el XVIII i XIX es va fer l'ampliació més destacada, associada a la Casa de la Misericòrdia, i entre finals del XIX i el XX es va construir l'actual Capella de la Misericòrdia.
Una finestra a la història del Raval
"Els resultats converteixen aquest subsòl en una de les finestres més valuoses per entendre la formació i transformació del Raval", destaquen fonts municipals.
L'excavació, dirigida en la seva fase extensiva per l'arqueòleg Daniel Vázquez, segueix en marxa i no es descarta que en els pròxims mesos apareguin restes encara més antigues o noves dades sobre la vida quotidiana de la Barcelona medieval.
Convivència amb el futur CAP
La troballa s'ha produït a causa de la necessitat de construir una planta subterrània per al nou centre mèdic. No obstant això, el projecte arquitectònic del CAP Raval Nord manté el seu compromís de preservar l'estructura de la Capella de la Misericòrdia.
L'objectiu és que el patrimoni històric no quedi ocult, sinó que sigui visible i integrable en el futur edifici, permetent que els pacients i veïns transiten per un espai que uneix la sanitat moderna amb la memòria viva del barri.