Els veïns 'perden' el Poblenou davant l'expansió de locals "en anglès" per a 'expats' i turistes: "El barri ja no és nostre"
La Rambla principal del barri reflecteix cada matí la convivència entre nòmades digitals, turisme i uns veïns que senten que el barri on van créixer ja no els pertany
Altres notícies: Victòria veïnal al Poblenou: el jutjat paralitza el desnonament d'un veí
Notícies relacionades
Són les nou del matí d'un dimecres qualsevol de juliol i el Poblenou ja fa hores que està despert. La calor apreta des de primera hora, encara que encara queda una lleugera brisa que baixa per la Rambla camí del mar.
El barri s'espavila entre el brunzit constant de les cafeteries, el traqueteig dels carros de la compra i el so de les maletes dels qui acaben d'arribar i dels qui se'n van. En pocs metres conviuen realitats que semblen pertànyer a ciutats diferents.
Les terrasses comencen a omplir-se molt abans que els veïns més veterans surtin a fer la compra. En gairebé totes les taules se sent parlar anglès o francès. Joves amb camises de lli, ulleres de sol i ordinadors oberts esmorzen un cafè d'especialitat mentre consulten correus electrònics o mantenen videotrucades.
Els cambrers canvien d'idioma amb naturalitat. Els cartells de les pissarres anuncien brunch, flat white, cold brew o homemade cookies. Trobar un menú escrit en castellà o català resulta gairebé una excepció.
La Rambla com a oficina a l'aire lliure
Dins de les cafeteries l'aire condicionat combat els més de trenta graus que ja marca el termòmetre. Els endolls estan ocupats des de primera hora i les taules funcionen més com a llocs de treball que com a llocs de pas. El portàtil, els auriculars i una tassa de cafè formen part del paisatge habitual de la Rambla del Poblenou durant l'estiu.
El propietari d'una cafeteria d'especialitat situada en aquesta avinguda reconeix que el negoci viu un dels seus millors moments. "Cada vegada treballem més. Al final hi ha tantes cafeteries d'especialitat aquí perquè tothom sap que obrir a la Rambla és èxit assegurat", explica mentre prepara una nova ronda de cafès.
Jubilat en una terrassa de la Rambla de Poblenou Barcelona
Assegura que bona part de la seva clientela són estrangers instal·lats al barri durant setmanes o mesos i que el perfil del consumidor ha canviat completament en pocs anys.
Fora, la vida continua a un altre ritme. Un grup de corredors travessa la Rambla perfectament equipat amb roba esportiva a joc i rellotges intel·ligents que registren cada quilòmetre.
En sentit contrari, diverses famílies avancen cap a la platja empenyent carros carregats amb para-sols, neveres i cadires plegables. Entre uns i altres, alguns jubilats caminen a poc a poc buscant l'ombra dels arbres, mentre altres descansen als bancs observant l'anar i venir dels qui amb prou feines es fixen en ells.
Els veïns que senten que el barri ja no els pertany
En un d'aquests bancs hi ha la Isabel. Té al voltant de setanta anys i porta tota la vida vivint al Poblenou. Observa el moviment sense pressa i assegura que moltes vegades té la sensació de contemplar un barri que ja no reconeix.
Interior d'una cafeteria d'especialitat al Poblenou Barcelona
"El barri ja no és el que era", resumeix amb resignació. "La ciutat s'ha volgut centrar tant en els turistes que s'ha oblidat dels veïns. Tots els comerços de tota la vida han anat tancant. Només queden la sabateria, l'orxateria i un restaurant. Tot la resta són negocis pensats per a la gent que ve de fora".
Al seu costat, la Maria José, també veïna, assenteix mentre observa passar desenes de persones. Totes dues recorden una Rambla on era difícil recórrer cent metres sense aturar-se a saludar algun conegut. Avui, diuen, aquesta escena pertany al passat.
"Abans coneixies tothom. Baixaves a comprar el pa i et trobaves amb mitja carrer. Ara camines per aquí i no coneixes ningú", explica la Maria José. "Sentim que ens hem quedat fora del nostre propi barri".
Mentre parlen, a pocs metres, una persona sense llar dorm encara en un dels bancs de la Rambla, aliena al flux constant de corredors, turistes i treballadors remots que passen al seu voltant.
Un barri que canvia d'idioma
La Rambla confirma bona part del que descriuen les dues veïnes. En pocs minuts resulta més habitual sentir converses en anglès que en català o castellà. També el paisatge comercial sembla haver canviat d'idioma.
Cartells de lloguer, anuncis d'acadèmies internacionals, aparadors i pissarres utilitzen directament l'anglès per adreçar-se a una clientela que ja es dóna per feta.
Una cafeteria del barri de Poblenou a Barcelona Barcelona
"Vas caminant i només sents anglès", lamenta la Isabel. "Hi ha escoles per a nens anglesos... Sembla que tot el barri estigui orientat a la gent que ve de fora".
"No podem permetre'ns aquests preus"
Aquest canvi no només afecta el paisatge quotidià, sinó també la butxaca dels qui fa dècades que hi viuen. La Isabel reconeix que cada vegada surt menys a prendre alguna cosa perquè sent que molts establiments han deixat de pensar en els veïns.
"On prenem un cafè? Si costa tres euros i mig o quatre. Al final deixem de venir perquè no podem permetre'ns aquests preus. Abans hi havia bars per a tothom; ara sembla que tot estigui pensat per a un altre tipus de client".
Els fills que ja no poden quedar-se
La transformació també té conseqüències fora de la Rambla. La Isabel explica que el seu fill, nascut i criat al Poblenou, va haver de marxar perquè trobar un habitatge assequible va resultar impossible.
"S'ha anat a viure a Santa Coloma perquè aquí no podia pagar un lloguer. I com ell, diversos amics de tota la vida també han hagut de marxar. Això fa molta pena".
La seva història resumeix una sensació compartida per moltes famílies del barri: la de veure com les noves generacions nascudes al Poblenou han de marxar mentre arriben nous residents amb un poder adquisitiu més alt.
Una dona amb una bicicleta per la Rambla de Poblenou Barcelona
El propietari de la cafeteria observa aquesta evolució des d'una altra perspectiva. Reconeix que el perfil del barri ha canviat i que això es reflecteix directament en els negocis. "Hi ha molta demanda i segueix arribant gent. Mentre segueixi venint aquest tipus de client, seguiran obrint cafeteries i locals similars perquè funcionen".
Dos barris en una mateixa Rambla
A les deu del matí el sol ja cau amb força sobre el passeig central. Les terrasses estan pràcticament plenes. Els corredors han desaparegut i les famílies continuen baixant cap a la platja. Els jubilats segueixen ocupant els bancs mentre, a pocs metres, algú recull discretament el cartró sobre el qual ha passat la nit.
Poblenou manté part de l'essència que el va convertir durant dècades en un dels barris més singulars de Barcelona, però també reflecteix amb claredat la transformació que viu la ciutat.
Terrassa de la Rambla del Poblenou Barcelona
Un barri on conviuen cafeteries plenes de treballadors internacionals, comerços orientats al visitant, persones que arriben buscant una nova vida al costat del mar i veïns que senten que cada any els queda una mica menys d'aquell lloc on van créixer.
Isabel mira una vegada més la Rambla. Observa les terrasses plenes, escolta una altra conversa en anglès i somriu amb certa nostàlgia.
"Ens fa molta tristesa", diu. "Perquè seguim vivint aquí, però moltes vegades sentim que el barri ja no és nostre".
