Juan Fernández, taxista fa quatre dècades, sobre la jubilació: "Em moc a Màlaga, a Barcelona la pensió no m'arriba per a res"
L'home denuncia la "situació insostenible" de la capital catalana i l'èxode que existeix per viure fora amb "més tranquil·litat"
Més històries: Samu Catalán, el creatiu darrere del kebab viral que va conquerir Lamine Yamal: "El producte està pensat per agradar a tothom"
Notícies relacionades
Barcelona continua perdent el seu teixit veïnal a marxes forçades sota la pressió d'un cost de vida completament inassumible.
L'últim exemple d'això és Juan Fernández, un taxista de 64 anys nascut al cor de la Barceloneta que, després de més de quatre dècades recorrent l'asfalt de la capital catalana, ha decidit llençar la tovallola i mudar-se a Màlaga després de la seva jubilació.
El seu diagnòstic és demolidor: la ciutat que el va veure néixer ja no està feta per a la gent normal.
Realitat econòmica
El detonant definitiu ha estat la crua realitat econòmica que afronten els nous pensionistes a la regió.
Taxis - Imatge d'Arxiu
"Amb 1.400 euros de pensió aquí no fas res. A Màlaga, encara pots viure", confessa Fernández, reflectint el sentir d'una generació expulsada del seu propi entorn.
L'encariment de l'habitatge, amb lloguers i preus de compra fixats en màxims històrics, converteix la supervivència en un luxe diari per a qui depèn de subsidis ordinaris.
Taxista veterà
Juan va començar la seva trajectòria en el sector del taxi en el llunyà 1982, amb només 21 anys. D'aquella època recorda una Barcelona molt diferent: un ecosistema on imperaven "el respecte, el companyonia i es podia viure dignament de la feina".
Quaranta-dos anys després, lamenta que la metròpoli s'hagi transformat en un entorn "hostil" que prioritza l'atracció de capital exterior davant el benestar dels residents històrics que van aixecar la ciutat amb el seu esforç diari.
Turisme descontrolat
Per a aquest veterà del volant, el col·lapse habitacional i la pèrdua de civisme van de la mà d'un model turístic extractiu.
El turisme ha portat diners, però també soroll, brutícia i lloguers impossibles", critica amb duresa. La reconversió de barris sencers en zones exclusives per a visitants de pas ha desposseït Barcelona, al seu judici, de "l'ànima que tenia".
Marxa lenta de taxis a Barcelona en una imatge d'arxiu / METRÓPOLI
Juan ja ha fet el pas i ha adquirit un petit apartament a terres malaguenyes, buscant la tranquil·litat i la viabilitat econòmica que la seva ciutat natal li nega.
Degradació dels serveis públics
L'amargor del comiat també s'alimenta del dia a dia de la seva professió. Fernández aprofita per denunciar la pèrdua generalitzada de civisme i el deteriorament de les condicions laborals en punts neuràlgics com l'Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat.
Segons exposa, els professionals del taxi es veuen obligats a treballar-hi desproveïts de serveis mínims essencials: sense lavabos decents, àrees de descans dignes ni infraestructures bàsiques.
"Barcelona m'ho ha donat tot, però també m'ho ha pres", sentencia amb una barreja de nostàlgia i alleujament.
