Julia, de fisioterapeuta a escombriaire a Barcelona: "Em paguen bé, tinc bones condicions i visc tranquil·la"
La jove de Badalona va deixar enrere la incertesa laboral de l'àmbit sanitari i avui treballa al servei de neteja convençuda que va prendre la decisió correcta
Altres notícies: Ignacio del Olmo, fuster amb més de 30 anys d'experiència: "Avui dia ningú vol fer oficis"
Notícies relacionades
Cada matí, Julia recorre els carrers de Barcelona entre camions, contenidors i papereres. Viu al barri de Llefià, a Badalona, i es defineix com una persona "natural, sense prejudicis". Aquesta manera d'entendre la vida també ha marcat la seva trajectòria professional.
Durant anys va imaginar un futur molt diferent. En acabar el batxillerat tenia clar que volia dedicar-se a la medicina. L'atreia el funcionament del cos humà i la possibilitat d'ajudar altres persones a recuperar la salut.
La fisioteràpia va aparèixer com a alternativa
La cirurgia va ser la seva primera opció, tot i que el llarg recorregut formatiu necessari per exercir la va portar a replantejar-se el camí. Va ser llavors quan va decidir estudiar Fisioteràpia, una disciplina en què trobava moltes de les coses que buscava: anatomia, rehabilitació i contacte directe amb els pacients.
Imatge d'arxiu de dues treballadores de la neteja a Barcelona
Tanmateix, l'inici dels seus estudis va coincidir amb la pandèmia. Les restriccions van obligar a traslladar gran part de la formació a les pantalles, limitant les pràctiques presencials que considerava fonamentals per aprendre la professió.
Tot i això, aquells anys li van servir per descobrir quin era l'àmbit que realment li apassionava: la fisioteràpia neurològica.
Ajudar a recuperar l'autonomia
La Julia va trobar la seva vocació en la rehabilitació de persones amb ictus, lesions medul·lars o malalties com l'ELA. La motivava acompanyar els pacients en el procés de recuperar mobilitat, autonomia i qualitat de vida.
"Això era el meu", resumeix en recordar l'especialitat en què volia desenvolupar la seva carrera.
La realitat laboral va canviar els seus plans
Quan va acabar la formació va arribar el moment d'incorporar-se al mercat laboral, però les expectatives van xocar amb una realitat molt diferent.
Imatge d'arxiu de recollida de residus a Barcelona
Les ofertes que trobava es traduïen en contractes de curta durada, substitucions puntuals i unes condicions econòmiques que, segons explica, amb prou feines compensaven fins i tot els costos de treballar com a autònoma. L'estabilitat que buscava semblava molt llunyana.
Una feina temporal que va acabar sent definitiva
En aquest context va sorgir una oportunitat completament diferent. Durant un estiu va començar a treballar com a reforç al servei de neteja, primer a El Masnou i posteriorment a Barcelona.
El que inicialment havia de ser una solució provisional va acabar convertint-se en una decisió de futur.
En aquesta feina va trobar allò que no havia aconseguit dins de l'àmbit sanitari: estabilitat econòmica, tranquil·litat i la sensació d'haver trobat una feina amb la qual se sent satisfeta.
Una rutina a l'aire lliure
La seva jornada comença a primera hora del dia. Abans de sortir revisa el recorregut, prepara el camió i recorre diferents barris realitzant tasques com escombrar carrers i places o buidar papereres.
Les condicions meteorològiques són, reconeix, una de les parts més exigents de la feina. El fred de l'hivern, la pluja o les altes temperatures de l'estiu formen part d'una rutina que afronta cada dia.
Imatge d'arxiu de recollida de residus a Barcelona
Tot i així, assegura que hi ha moments que compensen l'esforç, com acabar de netejar una plaça i veure-la completament ordenada o rebre l'agraïment d'algun veí per l'estat del carrer.
Trencar amb els prejudicis
La Julia reconeix que encara existeixen estereotips al voltant de les feines relacionades amb la neteja urbana, tot i que considera que aquesta visió està canviant.
Assegura que actualment el sector reuneix perfils molt diferents i defensa la dignitat d'un ofici que considera essencial per al funcionament de la ciutat.
Per a ella, el valor d'una feina no depèn del prestigi que socialment pugui tenir, sinó de les condicions que ofereix i de la qualitat de vida que permet mantenir.
L'estabilitat per sobre de les etiquetes
El seu entorn sempre ha donat suport a la decisió. A la seva família, explica, mai han entès el canvi professional com un pas enrere, sinó com una elecció personal basada en trobar estabilitat.
La Julia ho resumeix amb una reflexió senzilla: "Al final tothom treballa per diners. Si no ens paguessin, poca gent faria el que fa. Llavors, què importa més? Que et paguin bé, que tinguis bones condicions i que visquis tranquil·la".
La jove que un dia va imaginar el seu futur entre quiròfans avui condueix un camió de recollida de residus pels carrers de Barcelona. Lluny de veure-ho com una renúncia, assegura que ha trobat el camí que li permet viure amb tranquil·litat i sense donar importància a les etiquetes professionals.
