Esperant Collboni
"Per sortir-ne airós cal aconseguir un mínim del 5% i tot apunta a un consistori molt fragmentat. Si aquests quatre anys ha estat tot molt complicat, no vull pensar el que ens espera. De moment, seguim esperant Collboni i més després de la publicació del Baròmetre Municipal. No crec que ens decebi"
No us ho penseu, encara no estem en campanya electoral, però ho sembla. Tots els candidats confirmats --Jordi Martí Gabils, Daniel Sirera, Gerardo Pisarello-- que es mantenen a la banda esperant per sortir encara que ja poden sortir-, i Elisenda Alamany- estan donant entrevistes per exposar el seu model de ciutat --poc--, les seves alternatives --variades i variopintes-- i crítiques --moltíssimes-- al govern municipal.
Conclusió: tots ho fan bé a l'oposició, ho farien millor al govern i Collboni és un mal bitxo que els impedeix fer de tot a favor d'una ciutadania orfena d'un alcalde “de tots”.
D'altres candidats, no se'n sap res i no contesten. El flamant candidat d'Aliança Catalana, Jordi Aragonès, conscient que és plat de segona taula, i de tercera o quarta, per a Sílvia Orriols, manté silenci però sap que té el vent a favor. O ves a saber, si escoltem Jordi Martí, el no home de Puigdemont a Barcelona, podem pressuposar que estan buscant un punt de trobada per fer una gran aliança post electoral.
O qui sap, deuen parlar de com es reparteixen un pastís del qual Junts va perdent porcions a la velocitat del llamp. I si no em creieu que Martí Gabils faci un cop d'ull al CEO. El resultat que en surt no és encoratjador per a les seves aspiracions, sobretot, si tot un Puigdemont se la fot.
I ell, no és Puigdemont com pot comprovar al Baròmetre Municipal.
Del candidat de Vox no se'n sap res tot i que hi ha moltes veus al seu partit que el donen per desnonat. En aquest cas, millor callat perquè en boca tancada no hi entren mosques. I la CUP, que intenta aixecar el cap traient pit per la seva aliança -d'ampli espectre- amb Comunistes de Catalunya. Qui és el candidat, com es dirà la criatura i qui s'apunta a la festa, ho deixen per després de l'estiu perquè amb aquestes calors millor no exposar-se.
Tampoc l'alcalde ha dit ni piu. Cert que en política municipal ser alcalde té un plus comunicatiu i que a l'oposició es passa molt fred, o molta calor com ara. Tots menys Elisenda Alamany perquè després de llegir la seva entrevista vaig arribar a la conclusió que sort en tenim d'ella, que regula, força i mediatitza un pèrfid Collboni que va a la seva.
La senyora Alamany va de pujada però sempre és un bon consell no vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo. De fet, l'alcalde no ha donat cap entrevista. Va d'acte en acte en acte i tiro perquè em toca. Fins i tot s'ha vist amb els afectats de Sarrià-Sant Gervasi per escoltar-los sense fer-se autopropaganda, cosa que s'agraeix.
Segurament, Collboni està amagat marcant els seus temps. I més, amb Baròmetre a la mà. Ha donat entrevistes durant el seu mandat, però no se'l pot acusar de xerraire ni de bocamoll.
Va fer la seva aquests dies després de llegir les entrevistes dels seus oponents, però segur que espera el seu “momentum” per iniciar la seva ofensiva. Un “momentum” que s'iniciarà al setembre, amb l'alcalde llençat a plantejar èxits de gestió -és el que té ser alcalde- i noves propostes de ciutat.
Em queda al tinter saber quins barcelonins coneix Sirera que segueixen pensant que Collboni no és l'alcalde. Que segueix sent l'Ada Colau! Aquesta persona, o aquestes, que coneix el candidat del PP és digna d'entrevista perquè té un gran grau de semblança amb en Gurb, aquell marcià que va arribar a Catalunya de la mà d'Eduardo Mendoza i que es va mimetitzar entre nosaltres disfressat de Marta Sánchez.
Ho dic, perquè en Gurb no s'assabentava de res. Que vagi amb compte el líder del PP no sigui que no s'assabenti el ciutadà/na en qüestió que l'any que ve hi ha eleccions. I, sobretot, senyor Sirera que no voti Collboni perquè li faria a vostè un set de grans dimensions.
Les eleccions seran el 23 de maig del 27 i fins llavors els candidats acceleraran amb discursos i propostes. L'escenari previsible és que no menys de set partits estaran presents al consistori per escollir 43 regidors.
Per sortir-ne airós cal aconseguir un mínim del 5% i tot apunta a un consistori molt fragmentat. Si aquests quatre anys ha estat tot molt complicat, no vull pensar el que ens espera. De moment, seguim esperant Collboni i més després de la publicació del Baròmetre Municipal. No crec que ens decebi.
