La Barcelona que ve
"La ciutat pot millorar i la situació, malgrat el soroll mediàtic i judicial, no es percep com a desesperada, entre altres raons perquè els seus habitants confien força en la gestió de l'equip municipal"
Les enquestes serveixen per a moltes coses. Una d'elles, formular un diagnòstic del present; una altra, dibuixar un futur sempre incert. Barcelona es descriu regularment a si mateixa en el Baròmetre municipal. L'últim es va presentar la setmana passada i, com a resum, es podria dir que els barcelonins, en general, encara que suporten algunes incomoditats, no es disgusten.
La ciutat pot millorar i la situació, malgrat el soroll mediàtic i judicial, no es percep com a desesperada, entre altres raons perquè els seus habitants confien força en la gestió de l'equip municipal.
No té res d'estrany. Si es compara amb Madrid, on predomina el xivarri, Barcelona amb Collboni i Catalunya amb Illa estan recuperant la sensació de calma, sense arribar a l'oasi del pujolisme, tan artificial!
Hi ha problemes, és clar, però els més importants, l'habitatge i la inseguretat, són només parcialment locals. Els barcelonins se'n veuen afectats, però no estan sols en els seus patiments.
La preocupació per la inseguretat és, a més, probablement conjuntural, en coincidir amb diversos enfrontaments armats, en bona part relacionats amb el tràfic de drogues, una qüestió que, tanmateix, no figura entre les principals preocupacions dels ciutadans.
També el transport, malgrat el col·lapse dels accessos viaris i els problemes ferroviaris, és un assumpte menor als ulls dels barcelonins. Només l'1,2% ho assenyala com a problema, barrejat amb les comunicacions.
Algunes de les mesures municipals relacionades amb el problemàtic accés a l'habitatge, com la limitació als pisos turístics, són àmpliament aprovades per la ciutadania. Fins al 70% dels consultats hi estan a favor.
La dada coincideix amb el fre en els preus dels lloguers, conseqüència dels topalls als mateixos. No és gaire, però menys dona una pedra i, sens dubte, és més que l'increment registrat a les zones on el PP menysprea la mesura.
El present no és per entusiasmar-se però tampoc per tirar-se per un barranc.
El baròmetre també apunta al futur. I en aquest futur els ciutadans prefereixen que segueixi d'alcalde Jaume Collboni. A gran distància (fins a quatre vegades més) sobre els noms següents: Ada Colau, Xavier Trias, Gabriel Rufián. Cap dels quals té, almenys en principi, intenció de presentar-se.
Elisenda Alamany (ERC), Gerardo Pisarello (Comuns, o com es digui quan arribi el moment) i Daniel Sirera (PP) queden tots ells per sota del 2% en les preferències dels ciutadans.
El cas més patètic és el del candidat de Junts, Jordi Martí, a qui només prefereix com a alcalde el 0,1% dels enquestats. A jutjar per les dades de record de vot, es diria que no l'aprecien ni els seus. Té alguna cosa a veure en això la inquina que li manifesta Puigdemont?
Una altra dada sorprenent, pel que fa als hipotètics candidats, és la valoració d'Elisenda Alamany, que obté un 5,2, una dècima per sobre de Collboni. La xifra s'explica perquè la puntuen els qui diuen conèixer-la. El 85% dels barcelonins saben qui és Collboni. A Alamany la coneix el 42%.
Bé podria ser que aquest desconeixement no sigui paral·lel a la seva escassa aportació a la política municipal, sinó a la seva tendència a la discreció. Passa pels llocs sense deixar empremta. Això sí, ha passat per molts llocs. S'ha apuntat a un munt de formacions fins a trobar unes sigles i un projecte que la convencessin -o li convinguessin-, a l'ombra d'un Oriol Junqueras en hores baixes. És aquest un comportament que abans s'anomenava chaquetero?
El baròmetre apunta l'auge d'Aliança Catalana, enfilada sobre la denúncia d'una suposada i irreal amenaça d'invasió per part d'immigrants subvencionats. Tanmateix, només un 7% dels barcelonins consideren que la immigració sigui un problema acuciant,
Preocupa més la invasió turística, pel que suposa d'ocupació dels espais públics de la ciutat i per com incideix en el preu de l'habitatge i el cost de la vida. D'aquí que, alhora que donen suport a la regulació dels pisos turístics, els ciutadans aprovin àmpliament la limitació dels amarratges de creuers i el control d'un fenomen associat: les botigues obertes durant 24 hores.
Així que tot apunta a un futur tranquil, per a la ciutat i per al seu alcalde. Amb un factor afegit: atès que el PP no té cap possibilitat d'accedir a l'alcaldia, és de suposar que no mourà els jutges perquè li busquin les pessigolles a Collboni.
