De detectiu a Barcelona, a alcalde de Nova York
"Don Eugenio va ser home de llei i ordre. Font fiable. Amic lleial. I una generosa mina d'informació. Des de Barcelona fins a Nova York, la seva vida va deixar curtes moltes novel·les de detectius"
Eugenio Vélez Troya (1921-2007), llegendari detectiu privat amb despatx al carrer Balmes 64 de Barcelona, va ser nomenat Alcalde Honorari de Nova York i va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat.
Deguà dels Detectius Privats d'Espanya, va intervenir en 84.342 casos. El recorda la Nina, la seva filla petita, en el recent llibre El somni americà d'Eugenio Vélez Troya. Ed. Estudio Ediciones.
El nomenament com a alcalde va tenir lloc el 1965. Aleshores, ja era el representant europeu a la Convenció Mundial de detectius i nomenat Cavaller Quixot del Castell de Castelldefels. (Antiga Ordre que defensava la presència del Quixot a Castelldefels)
Fundador de les Associacions Espanyola i Catalana de Detectius, la seva agència va ser la primera legalment reconeguda a Espanya i va aconseguir que es regulessin oficialment les agències d'investigació. També va importar el detector de mentides.
La llista de guardons ocupa tres pàgines de la seva biografia i passa per Europa, Amèrica i Àfrica. Un d'ells, gairebé al final de la seva trajectòria, va ser la Medalla President Macià, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
Nascut a Torre de Juan Abad (La Manxa) on va ser nen pastor, va arribar a Berga i va estudiar amb els Germans de la Doctrina Cristiana i a l'Escola Oficial de Nàutica de Barcelona. Va ser professor a les Escoles Pies de Terrassa i als Maristes del passeig de Sant Joan.
Va començar la seva aventura americana quan va marxar als Estats Units sense parlar anglès. I va estudiar i treballar a Nova York, Miami i Cuba. Va prosperar i la seva vida americana va ser de luxe.
Allà va alternar amb personatges com Xavier Cugat, Joan Crawford, Víctor Mature… Va coincidir amb les nits boges de Frank Sinatra i el grup Rat Pack, format per Sammy Davis Jr., Dean Martin, Peter Lawford i Joey Bishop, entre d'altres.
Gent amant del risc, Vélez Troya va encaixar perfectament amb la quimera del self-made-man (home fet a si mateix) i va col·laborar amb agències privades d'investigació, amb cossos policials i amb serveis d'intel·ligència.
En tornar, la premsa barcelonina va augmentar la seva fama com a personatge local i internacional. El van retratar els millors periodistes d'aleshores. I sovint portava a Barcelona importants personatges nord-americans.
Va mimar la seva relació amb la premsa i va ajudar l'anomenat nou periodisme d'investigació. De natural simpàtic, el seu amic barceloní va ser el periodista de successos i de la picaresca, Enrique Rubio (1920-2005). Alguna cosa se li va encomanar, segons llegendes urbanes.
Hi havia qui deia que darrere la seva taula de treball hi havia un gran mapa de Barcelona en el qual parpellejaven algunes llums. Explicava que eren els seus agents i vehicles desplaçats per la ciutat. Es rumorejava que ho aconseguia prement un interruptor sota la seva taula.
Una altra llegenda, o no, va ser que durant la Transició tenia al seu despatx diversos marcs amb diferents retrats. Si el client era franquista, posava el retrat de Franco. Si era comunista, el de Santiago Carrillo. Si era catalanista, el de Jordi Pujol…
Don Eugenio va ser home de llei i ordre. Font fiable. Amic lleial. I una generosa mina d'informació. Des de Barcelona fins a Nova York, la seva vida va deixar curtes moltes novel·les de detectius.
