Els dubtes sobre el Districte 11: inversió milionària i acords amb entitats polèmiques
L'Ajuntament, que ha invertit 1,5 milions d'euros aquest any en ajudes a Palestina, col·labora amb entitats vinculades al moviment BDS, que centra els seus esforços en el boicot permanent a Israel
Altres informacions: Colau declara davant l'Audiència Nacional per denunciar alts càrrecs d'Israel per "crims de guerra"
Notícies relacionades
El Districte 11 de Barcelona genera un mar de raonables dubtes. La iniciativa, impulsada pel govern municipal com una eina de cooperació internacional per facilitar l'ajuda humanitària a ciutats palestines, suposa una inversió milionària i una col·laboració permanent amb entitats polèmiques.
El seu model de governança --en el qual una exregidora dels comuns juga un paper principal i compta amb una elevada retribució--, i la implicació de treballadors municipals, també han estat qüestions que han generat recels sobre aquesta estratègia municipal.
'Model Sarajevo'
L'establiment d'un Districte 11 no és una novetat a Barcelona. El 1995, l'exalcalde Pasqual Maragall ja va utilitzar aquest recurs per contribuir a la recuperació de Sarajevo, que va patir un setge de gairebé quatre anys en què l'Exèrcit Popular Iugoslau i la força militar serbobosniana van mantenir atrapades unes 350.000 persones a la ciutat.
La solidaritat barcelonina va transcendir la capital i va arribar a la població civil d'altres punts de Bòsnia i Hercegovina en el marc de la Guerra dels Balcans, un conflicte que es va cobrar més de 130.000 vides.
L'Executiu local de Jaume Collboni ha recuperat el model utilitzat fa més de 30 anys, però també ha recuperat un nom de màxima confiança de l'exalcalde socialista.
Manel Vila, enviat de Maragall a la capital bosniana per coordinar la cooperació durant el setge de 1992 a 1996 i gerent del també anomenat Districte Sarajevo entre 1995 i 1999, lidera ara el Comitè Assessor del Districte 11.
La segona tinenta d'alcalde, Maria Eugènia Gay, assumeix la direcció política com a regidora del Districte, responsabilitzant-se de les prioritats estratègiques i de l'alineament amb les polítiques municipals de cooperació i acció internacional.
Laura Pérez, 'rescatada'
Els comuns ocupen un lloc central en aquesta estratègia. Laura Pérez, regidora de la formació a la ciutat entre 2015 i 2023, és la gerent del Districte 11.
Laura Pérez, gerent del Districte 11
L'exregidora d'Ada Colau és la responsable d'impulsar, coordinar i donar continuïtat a l'acció operativa del programa, articulant els projectes i garantint la connexió amb les àrees municipals i els actors participants en aquestes iniciatives. Aquesta tasca està lligada a una retribució que frega els 100.000 euros.
En resposta a una pregunta registrada pel Grup Municipal Popular, l'Ajuntament va assenyalar que el Districte 11 també compta amb dos tècnics de gestió, així com que es va adjudicar un contracte menor per articular el disseny de la composició i el funcionament del Comitè Assessor i dels grups de treball.
![El acto celebrado este lunes para reconocer el trabajo de los funcionarios](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/553658.jpg?p=w:320\/h:240&h=701Vx1mg"])
A tot això s'hi sumen 192 empleats municipals que treballaran al Districte 11, podent dedicar fins a quatre hores al mes de la seva jornada laboral ordinària a realitzar intercanvis amb ciutats palestines, revisar documentació o celebrar sessions de treball.
Projectes
El consistori barceloní, que ha dedicat 1,5 milions d'euros al Districte 11 per aquest any, té projectes actius de cooperació urbana a Ramala, Betlem i Gaza, destinats al desenvolupament urbanístic, la recuperació social i econòmica i la planificació territorial respectivament. En els dos darrers casos, l'Ajuntament treballa amb l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i amb UN-Habitat.
L'administració barcelonina, a més, ha signat un memoràndum d'entesa amb l'Associació d'Autoritats Locals de Palestina (APLA) per a l'impuls de projectes de cooperació municipal a Cisjordània. El programa, segons va informar el consistori, comptarà amb una subvenció municipal directa "excepcional" de 150.000 euros.
Desenvolupament d'un projecte a Ramala
En l'àmbit d'acció humanitària, l'Ajuntament manté iniciatives d'atenció mèdica i educativa a la Franja de Gaza i a Jordània, col·laborant amb l'ONG UNRWA. Fonts municipals recorden que Barcelona ha doblat la seva aportació econòmica a aquesta organització, passant dels 200.000 euros inicials a 400.000 euros.
En els darrers anys, UNRWA ha estat al focus mediàtic internacional després de la investigació de l'ONU a 19 empleats acusats per Israel en els atacs del 7 d'octubre de 2023.
El cas de Fateh Sharif també va posar l'ONG sota l'ombra del dubte. Tot i que la pròpia entitat ja l'havia investigat, qui va ser líder de Hamàs al Líban va exercir com a "cap de l'associació de mestres d'UNRWA" en aquest país, tal com va denunciar el govern israelià el 2024.
Promoció del moviment BDS
El citat Comitè Assessor liderat per Manel Vila es compon de 40 entitats i col·lectius, entre els quals, segons va informar el consistori, es troben la Comunitat Palestina de Catalunya i Lafedee.
L'associació de palestins residents en territori català forma part de Prou Complicitat amb Israel, una coalició vinculada al moviment BDS (Boycott, Divestment and Sanctions) els esforços de la qual se centren en el sabotatge permanent i absolut a Israel, fins i tot a iniciatives impulsades per la població civil. Lafede també ha donat suport a aquests posicionaments públicament.
No cal sortir de Barcelona per trobar víctimes d'aquesta persecució. El passat mes de gener, el Cinema Maldà va cancel·lar la celebració del Seret Israeli Film Festival després de rebre amenaces de col·lectius propalestins agrupats en la citada coalició.
![Fotograma de la película 'Casamentero 2', una de las previstas para su proyección en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/527249.jpg?p=w:320\/h:240&h=pz2zI5Iz"])
Al boicot a Israel s'hi han sumat, també, altres entitats que formen part del Comitè Assessor, com Novact o el Consell de la Joventut de Barcelona.
"Estratègia ideològica i propagandística"
Des del PP asseguren que el Districte 11 respon a una estratègia purament "ideològica i propagandística, molt allunyada de les veritables prioritats que avui tenen els barcelonins".
Així ho afirma el líder del seu grup municipal, Daniel Sirera, qui assenyala que "mentre Collboni destina 1,5 milions d'euros a aquest districte fictici, més de 2.000 persones dormen al carrer, prop del 17% dels barcelonins està en risc de pobresa o exclusió social i gairebé la meitat de les sol·licituds per accedir a una escola bressol pública queden sense plaça".
"Aquestes són les necessitats reals de Barcelona, no continuar gastant diners públics en flotilles amb destinació a Gaza, en el denominat Districte 11 o en l'organització d'un partit Catalunya-Palestina amb un cost estimat de 600.000 euros", assegura el regidor popular.
"Despesa injustificable"
Des de la formació recorden que el govern municipal ha incorporat l'exregidora de BComú, Laura Pérez, com a gerent del Districte 11 amb una retribució propera als 100.000 euros anuals.
"Si sumem el conjunt de recursos destinats al Districte 11 i a totes les iniciatives vinculades a aquest projecte, el cost supera àmpliament els tres milions d'euros. És una despesa injustificable quan la ciutat té problemes molt més urgents a atendre", apunta el regidor.
Daniel Sirera, regidor del PP a Barcelona
El regidor popular, a més, reclama que l'Executiu local faci públic el cost total que l'Ajuntament ha destinat al suport de la Flotilla.
"Per ara només coneixem la concessió d'una subvenció extraordinària de 25.000 euros a l'entitat Intersindical Alternativa de Catalunya per a l'organització de la concentració de suport a la Global Sumud Flotilla. Els barcelonins tenen dret a saber quants diners públics s'han destinat realment a aquest tipus d'actuacions", sentencia Sirera.
