La seguretat privada alerta d'un forat després de la inversió de 7 milions de la Generalitat: més de 3.000 vigilants no arriben al mercat laboral
Malgrat les subvencions atorgades en el darrer bienni pel Govern per pal·liar una crisi, el sector pateix "per manca d'atractiu" una galopant manca d'efectius
Relacionada: Més de 1.300 vigilants de seguretat donaran suport als efectius policials al Tour de França a Barcelona
Notícies relacionades
Gairebé set milions d'euros. El sector de la seguretat privada continua agònic a Catalunya tot i que la Generalitat ha invertit, en els dos darrers anys, uns 6,8 milions en formació en cursos de formació i certificats per a nous vigilants de seguretat privada. Aquests diners s'han gastat, però aquests reforços no han arribat a un sector que pateix de manca de personal.
El Govern va decidir posar-hi remei mitjançant la col·laboració públic-privada, dotant la formació de nou personal qualificat de finançament públic. Tot i que els graduats seran vigilants de seguretat privada, aquests treballaran, en moltes ocasions, per al sector públic a través de licitacions.
No obstant això, i tot i que les dades són clares, el sindicat ADN Sindical, Seguretat i serveis de Catalunya alerta que hi ha alguna cosa que no quadra. "Es van destinar gairebé set milions en cursos de formació, que es van impartir i, d'un informe del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), sabem que es van graduar 3.057 nous vigilants. On són?", es pregunten.
"Si s'han format milers de nous professionals amb diners públics, per què no s'estan incorporant al mercat laboral català? S'està realitzant un seguiment de la inserció laboral? Ha servit realment aquesta inversió per cobrir les necessitats del sector? O simplement s'han gastat milions sense avaluar els resultats?", qüestionen.
Un sector "poc atractiu"
El sindicat alerta que, en efecte, el sector encara pateix manca de professionals perquè, després de graduar-se, hi ha una part molt important dels nous vigilants que no està passant a formar part del mercat laboral. "No s'ha aconseguit que el sector es vegi atractiu per als treballadors", expliquen en declaracions a aquest digital. Per això, reclamen millores de les condicions laborals i salarials al sector.
Les conseqüències a grans ciutats com Barcelona es deixen veure ràpidament. Des de 2020 existeix una vaga indefinida a les principals empreses de seguretat privada que ostenten el servei al metro de Barcelona, com són Securitas i Prosegur. El 2025, el suburbà barceloní va tancar amb 66.672 hores descobertes. Empreses i sindicats són conscients de la principal causa: no hi ha prou vigilants.
La gerent de la patronal de seguretat privada ACAES, Anna Aisa, analitza que el de la seguretat privada és un sector completament presencial l'activitat del qual funciona les 24 hores els 365 dies de l'any en un moment en què "la població activa dóna cada cop més valor a la conciliació, la flexibilitat horària i el teletreball". A això, cal afegir-hi "les condicions laborals i retributives, la capacitat de desenvolupament de la carrera professional i la imatge d'una professió masculinitzada" com a elements que dificulten "que siguem atractius per a una part molt important del mercat laboral".
Intrusisme laboral
ADN a més assenyala que, tot i els formats a Catalunya, moltes empreses aposten per portar vigilants d'altres llocs d'Espanya a treballar al Principat. A més, el sector lluita amb un gran intrusisme laboral entre empreses de vigilants.
Fa poques setmanes, durant la celebració del Grand Départ del Tour de França de Barcelona 2026, l'organització gala es va portar una empresa francesa, Secure France, que va dur a terme funcions de vigilància de seguretat privada sense, presumptament, comptar amb l'homologació pertinent per treballar fora del país gal. Aquest episodi ja és a mans de la Inspecció de Treball.
Desenes de vigilants de seguretat del metro Barcelona es manifesten per les seves condicions laborals
Però també existeix intrusisme dins del mateix sector entre categories laborals. I és que no són poques les vegades, sempre segons el sindicat, en què es troben auxiliars i controladors d'accessos realitzant tant les seves mateixes tasques com les de vigilants de seguretat privada en grans esdeveniments.
"El que és barat surt car"
"Són treballadors que no tenen ni la formació ni la certificació necessària, però surten molt més barats a les empreses pirates que els vigilants amb certificació", reclama ADN Sindical. "Després, davant d'un aldarull o problema no tenen ni les eines ni experiència per fer front a aquestes situacions i el que és barat acaba sortint car", consideren.
La patronal, per la seva banda, destaca que hi ha hagut casos de persones en què, després de realitzar i superar els cursos, s'ha descobert que tenien condicions que impedien que tramitéssin la Targeta d'Identitat Professional (TIP), cosa que els fa no aptes per treballar al sector. "Si això es produeix en cursos finançats amb recursos públics, és una qüestió a revisar, perquè l'objectiu hauria de ser formar persones que efectivament puguin incorporar-se a la professió".
Monitoritzar la traçabilitat
Així les coses, el sindicat, que tot i valorar positivament la inversió pública en la formació de nous vigilants, demana a la Generalitat que exerceixi un major control i seguiment tant d'aquests diners invertits com de les empreses que se'n beneficien, ja siguin de seguretat o acadèmies de formació.
Vigilants de Seguretat / Prosegur
Aisa es pronuncia en termes de "traçabilitat", és a dir, poder monitoritzar el procés complet des que algú inicia un curs fins que finalment comença a treballar d'això --i en quines condicions--. Demana a l'Administració un esforç conjunt per detectar en quin punt falla tota la cadena, "si entre la formació i l'habilitació o entre l'obtenció de la TIP i la incorporació al mercat laboral" o, "com sospitem, és una combinació de factors".
Coincideixen amb el sindicat que hi ha "un dèficit de vigilants de seguretat a Catalunya" motivat per un problema profund d'atracció i retenció". "El repte no és només formar vigilants, sinó que aquells a qui formem puguin habilitar-se, vulguin incorporar-se al sector i, sobretot, vulguin quedar-s'hi", sentencia.
